|
1978-2008. Trenta de anys de lluita contra la Constitució espanyola
Països Catalans, 01/12/2008
El proper 6 de desembre la sacrosanta Constitució espanyola celebra el seu
trenta aniversari. Un bon motiu d'alegria per a l'autonomisme,
l'oligarquia i les forces del capital. No debades, en els darrers trenta
anys, la Constitució ha estat el fonament jurídic amb el qual la burgesia
espanyola, amb els seus diversos orígens regionals, ha gestionat per al
seu propi benefici l'herència del Caudillo i del seu successor Juan Carlos
I.
Així, els pilars que sustenten el projecte de dominació espanyol continuen
hui en dia igual de vigents: la unitat de la pàtria, l'economia de mercat
i el catolicisme. Després de la divisió territorial que per a les nacions
de l'estat espanyol va suposar l'estat de les autonomies, les recents
reformes dels estatuts han servit per a actualitzar aquest status quo;
d'altra banda, qualsevol iniciativa política per a superar aquest marc de
divisió ha estat reprimida durament pels poders de l'estat, siga per via
policial, judicial o política. Les il·legalitzacions d'organitzacions
independentistes, o la pròpia persecució que l'Esquerra Independentista
està patint per part de l'Audiència Nacional en són un bon exemple. No
podem oblidar que aquesta persecució tindrà nous episodis el 10, 11 i 15
de desembre, quan diverses catalanes hauran de passar per diferents
jutjats acusats d'ultratges a Espanya.
Per la seua banda, l'economia de mercat torna a ser, també en temps de
crisi, un altre dels elements inqüestionables que configuren l'Estat
espanyol actual. Si ja el General Franco s'encarregà d'actuar contra els
intents de Revolució Social experimentats des de principi de segle, els
Pactes de la Moncloa i l'entrada de l'estat espanyol a la Comunitat
Econòmica Europea han suposat el continuisme en "democràcia" d'allò que ha
estat una constant al llarg de la història: l'idili inseparable entre el
poder polític i el capital. Amb una crisi de terribles efectes sobre les
classes populars, el govern espanyol amb la Constitució a la mà ha eixit
en ajuda dels bancs i l'oligarquia, precisament aquells que amb la seua
avarícia inesgotable han especulat, destruït el territori, privatitzat els
serveis públics, construït fins l'esgotament, tancat fàbriques i enviant a
l'atur a quasi un milió de persones als Països Catalans.
Finalment, el catolicisme continua amb el seu monopoli cultural i
ideològic; cada vegada que s'han plantejat unes tímides i superficials
reformes en l'àmbit social o educatiu, la resposta d'aquells que beneïren
la croada de Franco i lloaren el seu successor Juan Carlos ha estat la de
la violència. La Constitució espanyola no només no ha servit per a reduir
el paper preponderant del catolicisme sinó que, ben al contrari, ha estat
el garant de la seua privilegiada posició social i econòmica.
La commemoració, doncs, del trentè aniversari de la Constitució espanyola,
ens ha de recordar a totes les treballadores dels Països Catalans que al
llarg de la història el projecte polític espanyol només porta aparellat
desigualtat social, explotació econòmica i opressió nacional. Un projecte
imperialista que té una clara línia de continuïtat entre Felip V, el
General Franco i Juan Carlos I i que, només amb la lluita conscient,
organitzada i unida serem capaços d'enderrocar.
|
