Un emotiu i complet acte que va estar amenitzat amb diverses actuacions musicals, projeccions de vídeo i parlaments. Una nit històrica que va aplegar totes les generacions d'antifeixistes, que van reafirmar el seu compromís de no retrocedir ni un pas en la lluita.

Entrades exhaurides, gent que s'aplegava als cantons del teatre disposada a veure l'acte de peu, retrobada de vells amics, vells camarades, i nous, sobretot molts joves disposats a signar el seu compromís amb els valors que han après dels avis i àvies i pares i mares. No es recorda un acte al País Valencià que aplegués una representació tan ampla de l'espectre social, polític, cultural i intel·lectual del nostre país amb un rerefons antifeixista. Potser des que assassinaren en Guillem, ara fa 15 anys, i pel que vam decidir dedicar-li tota una sèrie d'activitats durant tot l'any, per què la seua memòria ens servira per retrobar-nos, i de pas per prendre impuls davant la nova onada de violència feixista que venim patint.

Faltaven cadires per acomodar les més de 700 persones que una nit de dimarts es van acostar a retre homenatge als qui ho van donar tot per les nostres llibertats. Pares i mares amb els seus fills, persones majors que ben segur patiren la Guerra, la repressió i la humiliació franquista, i aquells no tan joves ni tan vells, que van combatre durant la Transició un règim moribund que encara armava els grups ultres de carrer que no volien saber res del canvi de règim. I les noves generacions, àvides d'aprendre i de prendre el relleu per continuar la lluita. Amants de la llibertat, en definitiva, que no estan disposats a retrocedir ni un pas, ni volen oblidar allò que alguns pretenen esborrar de la nostra història, potser per tornar a repetir-la quan els interesse.

L'acte estava dividit en tres blocs. El primer va recollir els testimonis dels supervivents de l'horror feixista, amb missatges de vídeo des d'Alemanya, de Hans Copi, president de l'associació de víctimes del feixisme d'Alemanya, que va nàixer en un camp de concentració i els pares del qual van ser decapitats als pocs dies del part. També dels nostres testimonis, esgarrifosos, els dels familiars de tants repressaliats al País Valencià durant la dictadura franquista, que contaven com s'emportaven de casa els acusats de simpatitzar amb la República, que serien torturats, assassinats i llançats a fosses comunes que encara romanen sense investigar. Va parlar Ausiàs Llorenç, besnét del director de Ràdio València Enric Palau, assassinat durant la postguerra, i del qual va llegir una carta adreçada des de la presó al seu pare.

Empar Salvador, del Fòrum per la Memòria del País Valencià va tornar a recordar la batalla legal que porten lliurant amb l'Ajuntament de València per evitar que es destruïsquen els fossars del cementeri de València on hi ha més de 26.000 persones soterrades víctimes de la dictadura. Salvador va recollir la làmina d'homenatge en nom de Josep Canal, supervivent dels afusellaments de Paterna, que no hi va poder ser per trobar-se a l'hospital.

El bloc dedicat a les lluites de la Transició van comptar amb els testimonis del periodista valencià i director de Vilaweb, Vicent Partal, així com de l'escriptor i periodista alacantí Mariano Sánchez Soler, que va explicar que la nit que assassinaren Miquel Grau a Alacant mentre penjava cartells convocant a la diada del 9 d'Octubre, ell també es trobava pels voltants penjant els mateixos cartells. Els vídeos projectats mostraren dures imatges d'aquells anys, dels atemptats patits per Joan Fuster i Manuel Sanchis Guarner per part del llavors incipient odi anticatalanista fomentat per la dreta franquista i orquestrat pel diari Las Provincias llavors en mans de la ultra Maria Consuelo Reyna, i també per alguns polítics de la dreta regionalista. Però també vam veure imatges de les multitudinàries manifestacions de l'esquerra del País Valencià reclamant llibertat, amnistia i Estatut. La família del poeta de Burjassot Vicent Andrés Estellés va rebre també una làmina d'homenatge per part del col·lectiu organitzador.

Ja quasi al final, i després de la major part de les actuacions musicals, es va retre homenatge a les més recents víctimes del feixisme, i especialment al nostre amic Guillem Agulló, al seu poble. David Fernández, escriptor i periodista d'investigació, va denunciar la impunitat feixista i va recordar la llarga llista de víctimes de l'odi intolerant que ens han deixat durant aquesta nova etapa històrica postfranquista, sumant-se a la denúncia de la periodista Núria Cadenes, que també va recordar els anys que venim patint el setge ultradretà . Cal destacar la presència de Mavi, la mare del jove antifeixista madrileny Carlos Javier Palomino, assassinat ara fa un any per un militar neonazi al metro de Madrid, i que va voler estar aprop dels qui rescatem la memòria de tots aquells què ens mataren.

Finalment, la família Agulló i Salvador, present al complet durant tot l'acte, va rebre entre aplaudiments i una aixecada general la làmina original de Toni Miró que posava punt i final a l'acte. Carme i Guillem saben que, malgrat que han passat els anys, nosaltres estarem sempre al seu costat i mantindrem sempre viu el record d'en Guillem, per què amb ell ens furtaren una part de tots nosaltres, i per que la fortalesa i dignitat que han mostrat durant tot aquest temps és el millor exemple que poden donar a les noves generacions que sense por i sense dubtar, reprenen la lluita d'en Guillem: per un món millor, més just, més lliure, sense racistes ni feixistes.

Gràcies a tots i a totes per fer possible aquest homenatge.

LA LLUITA CONTINUA!

Durant els propers dies penjarem al nostre Canal Youtube alguns dels vídeos projectats durant l'homenatge

Mira les fotos al web de l'homenatge creada per la Comissió 15 Anys Sense Guillem Agulló

Llegeix la crònica de Vilaweb

Mira el vídeo de VilawebTV

Llegeix la crònica de Llibertat.cat

Llegeix la notícia del diari Levante-Emv

Mira el vídeo de Valldigna Digital

Mira el documental que vam rescatar de l'any 1995 sobre l'assassinat de Guillem al nostre Canal Youtube