Companyes i companys,

Avui, dia 26 de gener del 2009, ens trobem aquí per a recordar una trista data. Fa exactament 70 anys, l’exèrcit dels Nacionals, l’exèrcit del feixisme, va entrar a la nostra vila i va sotmetre el poble de Cerdanyola al seu nou règim, comandat pel militar colpista Francisco Franco.

Aquell dia, el 26 de gener de 1939, va començar per als cerdanyolencs un període de misèria i horror. Aquell dia va començar una etapa de repressió incontrolada; afusellaments, tortures, empresonaments i exili per a totes aquells que havien lluitat per tots els mitjans, per acabar amb l’avanç aquells que només volien lluitar per trencar amb totes les conquestes socials que el poble treballador havia guanyat amb una incessant lluita a través del temps.

El 18 de juliol de 1936, el poble català va resistir a l”Alzamiento Nacional”, va poder aturar l’ofensiva dels qui combatien “por Dios y por España”.

El poble treballador es va abocar en aquesta lluita contra el feixisme, contra l’espanyolisme recalcitrant i conservador.

Però hi havia qui volia salvar la República i hi havia qui va apostar per començar una revolució. Al final, aquests primers es van imposar després de dures batalles que van desgastar aquesta resistència al cop d’Estat del General Franco.

Finalment, les forces franquistes van aconseguir el seu objectiu i van fer-se amb el poder. 

Des d’aleshores, van intentar sufocar qualsevol intent de reacció de la resistència. Com ja hem dit, la repressió va ser brutal.

Van prohibir el dret a associació, van intentar negar tota identitat que no fos l’espanyola, van prohibir l’ús públic de qualsevol llengua que no fos el castellà, van imposar la seva simbologia, van eliminar qualsevol rastre de democràcia i van castigar duríssimament qualsevol intent de subversió.

El 20 de novembre de 1975, la mort de Franco va deixar obertes perspectives de canvi. El 1977 es van tornar a celebrar unes eleccions parlamentàries, i el 1978 es va aprovar la Constitució Espanyola.

Tot i així, avui dia, no ens podem deixar de recordar un passat fosc per al poble català i treballador. El cap de l’Estat espanyol és un rei que el mateix Franco va designar, l’exèrcit continua sent el gerent de la unitat d’Espanya, el dret d’autodeterminació dels pobles continua sent negat i qualsevol intent de subversió continua sent castigat.

El feixisme té com a base ideològica la negació de drets democràtics elementals.

Així ens empeny a pensar que aquells horrorosos anys, del 1939 al 1975, encara no han deixat tancades les seves pròpies ferides.

I és per aquesta raó que avui som aquí. Som aquí per honrar la memòria dels qui van lluitar pels drets del poble treballador, dels qui van lluitar pels drets col·lectius del poble català. Molts d’ells van ser assassinats, empresonats o van haver de deixar la seva terra, i  encara avui molts tenen enterrada la seva memòria, que és la memòria de tots, la memòria col·lectiva. 

Ells es van aixecar fa 70 anys com d’altres ho van fer fa 300 anys.

Avui, Maulets, Participació Activa i Social i la Candidatura d’Unitat Popular emplacem a tothom a seguir lluitant pels drets socials del poble treballador i per un futur lliure pels Països Catalans i per a tots els pobles que encara viuen sota el jou de la presó dels pobles que és l’Estat Espanyol. 

Continuem la seva lluita, seguim i seguirem lluitant contra els hereus del franquisme.

Per les víctimes del feixisme, el millor homenatge la victòria!!

Companys i companyes, VISCA LA TERRA!