Països Catalans, 10/02/2009
Milers de persones van sortir aquest dissabte als carrers de Berga, Castelló de la Plana i Palma per defensar la cultura del foc dels Països Catalans davant la normativa europea de regulació de la pirotècnia. Les tres manifestacions, convocades de manera coordinada, es van desenvolupar en un ambient festiu, amb la presència de centenars de grups de diables, bestiari de foc i altres mostres culturals.
>> En els propers dies el vídeo
de l'acte estarà disponible al portal turístic i
cultural dels Països Catalans onsortir.cat
La directiva europea aprovada el 2007 comptava amb una moratòria
fins el 2010, però les llums d'alarma es van encendre en comprovar com
cap de les administracions havia pres la iniciativa d'excloure la
cultura popular catalana de l'abast d'aquesta norma. Arran d'això, les
diverses federacions d'arreu dels Països Catalans que apleguen
centenars de colles de diables i bestiari de foc van elaborar un
manifest per denunciar aquest fet, al qual s'hi va sumar la Patum de
Berga. En aquest manifest alertava de les conseqüències que l'aplicació
de la directiva suposaven per al futur d'aquestes expressions
culturals, tant pel què fa a les limitacions d'alguns actes festers com
per la prohibició als menors de 12 anys de manipular qualsevol
artefacte pirotècnic.
Quan la polèmica va saltar als mitjans
amb la convocatòria de les tres manifestacions simultànies, els actors
institucionals van sortir a la palestra. El delegat de la Comissió
Europea a Barcelona, Manel Camós, situava la pilota al teulat del
Govern espanyol, afirmant que corresponia al Ministeri d'Indústria
excloure les manifestacions populars de la cultura del foc de la futura
aplicació de la directiva. Alhora, diversos partits anunciaven la
presentació de mocions als ajuntaments en defensa de la cultura del foc
i alguns grups com CiU i el BNV també s'afanyaven a afirmar que
trametrien la problemàtica al Congrés espanyol.
Amb tot, la
notícia que els europarlamentaris catalans havien votat en favor de la
directiva havia situat aquests partits en una posició difícil. Per
aquest motiu, la presència de membres d'aquests partits a les
manifestacions pretenia transmetre la imatge que s'estava treballant
per evitar les conseqüències de la directiva. Així ho afirmava Ramon
Fontdevila, director del Centre de Promoció de la Cultura Popular de la
Generalitat de dalt a proposta d'ERC, quan entre els xiulets dels
manifestants congregats a Berga trametia el missatge del conseller de
Cultura, Joan Manel Trasserras, que es faria tot el que estigués a
l'abast, mentre a pocs metres se situava un Oriol Pujol que havia
volgut fer-se visible al llarg de la jornada.
Que el patrimoni
cultural del foc és un dels elements cohesionadors de la cultura
catalana arreu dels territoris dels Països Catalans ho deixaren clar
les declaracions de Pep Enric, president de la Federació de Diables del
Principat, que afirmava que "els Països Catalans tenim una cultura
pròpia i només demanem poder mantenir-la". En aquest sentit, dues
pancartes a la plaça de Sant Pere de Berga proclamaven un "Visca la
cultura popular dels Països Catalans" i demanaven "Respecte" pel nostre
territori".
Berga viu una multitudinària jornada atípica
Des
de primera hora de la tarda l'ambient a Berga s'animava amb l'arribada
de colles de diables d'arreu del Principat, juntament amb algunes de la
Catalunya Nord i del País Valencià. Els tambors es començaven a sentir
i la població s'aplegava als bars per fer l'habitual cafè amb què
combatre el fred del febrer. Cap a quarts de sis la gent començava a
desfilar lentament cap al passeig de la Indústria, conegut popularment
com el Vall, just a la zona de Cal Carreras. Allà ja es trobava reunit
bona part del bestiari vingut d'arreu per poder participar a la
cercavila. A mesura que passaven els minuts l'arribada de gent s'anava
intensificant, fins a omplir bona part del passeig. Pancartes reclamant
respecte per les festes del foc i algunes estelades es confonien amb
mulasses, dracs, àligues i diables acompanyats de les respectives
colles de tambors.
Amb els acords d'un tirabol engegava la
cercavila encapçalada per les guites i les maces de la Patum infantil.
Darrera seu, més de deu mil persones caminaven en direcció a la plaça
de Sant Pere, l'escenari natural de la Patum, on ja s'esperaven
centenars de persones. En pocs minuts la plaça s'omplí fins a esdevenir
quasi impossible poder-hi transitar. Des del balcó de l'ajuntament
s'iniciaren els parlaments tant dels representants de les entitats com
dels responsables institucionals. Ramon Fontevila, director del Centre
de Promoció de la Cultura Popular de la Generalitat de dalt feu el seu
parlament entre alguns xiulets que recriminaven la nul·la reacció de
les institucions. Finalment, una nena participant de la Patum infantil
demanava als parlamentaris europeus que "els deixessin viure la seva
festa en pau", arrancant sonors aplaudiments. Acabats els parlaments,
s'inicià l'encesa de bestiari i diables, que finalment donaren pas als
salts de maces i guites de la Patum infantil i dels grans. La jornada
acabava amb una tanda de tirabols i la creixent sensació que no hi
havia marxa enrere en la resolució del conflicte però amb l'experiència
apresa que ha estat necessari que el món associatiu fes una
convocatòria contundent per tal que els polítics comencessin a moure's.
[extret de l'accent.cat]