Primer comunicat:

Amadeu Casellas Ramón. Contra les Màfies i Muntatges carceraris de Catalunya.

Fa uns dies vaig treure un comunicat en el qual anunciava que el proper dia 20 iniciava de nou la vaga de fam pel segret que estic patint per les presons catalanes d'ideologia feixista i per l'estat espanyol, que té una monarquia democràtica feixista, que no en va recolza el propi Franco i, posteriorment, els feixistes.

En les presons catalanes, tots els que les coneixem poc o molt sabem que, tant molts dels comandaments de les presons com de la Direcció General, com del CIRE, és una màfia tal i com la pròpia paraula diu, literalment grup mafiós que no dubten en falsejar, manipular i mentir induint els presos al suïcidi, amb la finalitat que no els toquin de la seva butaca o no surtin a la llum les seves accions delictives.

En aquest comunicat parlaré d'algun muntatge fet contra mi i el qual s'està fent ara, amb l'únic propòsit d'impedir la meva sortida i amb l'únic propòsit de buscar la meva mort, però no els donaré aquest plaer; no, almenys, com a ells els agradaria; si haig de morir serà lentament en aquesta vaga de fam que no deixaré fins ser fora de la presó.

Com dic, només explicaré alguns dels muntatges en contra meva i, per altra banda, vull deixar ben clar que no sóc toxicòman  per més que aquesta màfia carcerària s'obstini a falsejar informes per poder dir el contrari.

Entre finals del 2001 i principis del 2002, a la presó de Lleida, quan em quedava poc temps per sortir de permís; la direcció de la presó, amb Manuel Solá com a director i Rafael, més conegut pels presos com a "Cornelius" i amb el càrrec de Subdirector d'Interior, càrrecs que mantenen avui en dia, prengueren un pres condemnat per mals tractaments i que es diu Angel Vilar González i li proposaren que entregués un tros de xocolata, dient que era per a mi, perquè l'estaven extorsionant tant a ell com a la seva família a través de grups anarquistes. Per aquests fets de manera immediata, em van aïllar i em van tornar a primer grau amb un expedient disciplinari molt greu. El jutge de vigilància em va progressar de nou a 2n grau i va anul·lar l'expedient disciplinari, però a nivell penal, les diligències van seguir endavant. La petició fiscal era de prop de 5 anys. Evidentment, jo no vaig sortir de permís. El 2005 vaig tenir el judici i va quedar demostrat que va ser un muntatge dels comandaments de la presó de Lleida, vaig ser traslladat a la presó de Figueres. En aquella presó, tal i com es va publicar en la premsa del sistema, em van acusar d'estar darrere del motí del 2002 a la presó de Quatre Camins, novament a través dels grups anarquistes, però de nou no van sortir-se amb la seva i, no contents amb això, em va arribar un permís aprovat per l'Audiència Provincial de Girona que, el llavors director d'aquella presó, Pedro del Campo, amb informes falsos, va informar a l'Audiència dient que jo tenia diversos expedients disciplinaris i aquell permís mai el vaig gaudir, tot i reconeixent que els informes enviats a l'Audiència eren falsos (en un altre comunicat Pedro del Campo i la seva muller Charo, cap d'assistentes socials a Figueres, de quan l'any 1984 eren a la Model de Barcelona amb l'escàndol de la venda de permisos i 3rs graus). També parlaré de Manuel Revuelta, Lluís Abadía del CIRE a Lleida juntament amb Santiago Martínez Cadarso i Manuel Madrid, Director i subdirector anys enrere d'aquella presó. A la presó de Quatre Camins en aquesta ocasió, pel muntatge han utilitzat, el director Jose Antonio Saldaça Bonilla amb el Subdirector d'Interior Eugenio, juntament amb els Mossos d'Esquadra, van planificar entregar un o dos paquets de droga a una amiga meva molt vulnerable per ser estrangera i amb tres fills a càrrec seu, dient-li per telèfon que aquell o aquells paquets eren per mi. Ella els va agafar i quan es va apropar a la presó la van detenir i li van dir què havia de declarar per tal de no decretar-li presó. Aquests fets van succeir quan jo, el març-abril del 2008, vaig iniciar una primera vaga de fam per denunciar els falsos informes contra mi, en els quals es deia que era politoxicòman i que tenia un trencament, tot completament fals. Aquesta primera vaga de fam la vaig haver de deixar per les amenaces rebudes per part d'aquesta màfia carcerària, no per mi, perquè no temo aquests carcellers covards, sinó pels meus companys.

El dia 22 de juny del 2008, vaig iniciar la vaga de fam que va durar més de 70 dies i en la qual vam arribar a l'acord que sortiria en aquells dies, però de nou em van paralitzar la sortida en base a aquest muntatge de Quatre Camins, però de nou els demostro a aquests mafiosos que jo no em rendeixo i els planto cara amb aquesta vaga de fam fins les últimes conseqüències. Tots sabem que a aquests carcellers i als seus companys els importa ben poc la seva Constitució i els drets fonamentals com la presumpció d'innocència perquè ells són jutges, fiscals i assassins amb patent de cors, però si voleu la meva sang, veniu a buscar-la, jo no us l'entregaré gratuïta carcellers.

Contra el feixisme i la dictadura, accions directes.

Salut i anarquia.

Amadeu Casellas Ramón, actualment segrestat a la presó de Brians 2. Dia 8-04-2009


Segon comunicat:

Amadeu Casellas Ramon, actualment segrestat a la presó de Brians 2. La Màfia Carcerària catalana.

Com vaig dir a l'anterior comunicat, continuaré parlant amb noms de casos de corrupció, tractes de favor i privilegis dels Mafiosos i presos de primera classe.

El març del 2007, el Tribunal Suprem va ratificar la condemna de 12 anys per un delicte de violació a quatre presos de 1a classe. Aquesta violació es va dur a terme a la sortida d'una discoteca de Montornès, Barcelona. Dos dels implicats es van presentar a la presó de Brians 2, Luís G.R. i Germán C.M., un altre es va presentar a la presó de Quatre Camins i Gemma B.B. a la presó de Wad-ras, tot i que, posteriorment, la van traslladar a la presó de Brians 1, la primera quatra part de la condemna, la complien el 2010, la meitat de la condemna el 2016 i la total, el 2019, és a dir, al cap de 10 anys.

Segons les seves lleis, quan una condemna és superior als 5 anys, no se'ls pot donar el tercer grau fins la meitat de la condemna, però això només s'aplica als presos de 2a classe, però a aquests presos de 1a classe se'ls va donar el tercer grau l'abril del 2008, el que significa sortir cada dia fora de la presó i, evidentment, passar els caps de setmana i festius a casa. Sembla ser que un delicte tan greu com és la violació, per aquesta màfia carcerària no és molt important.

D'aquests fets, com no pot ser menys, en tenien coneixement la Consellera de Justícia Montserrat Tura, el Secretari General de les presons Albert Batlle i hi van participar de manera directa la Subdirectora General Paula Montero, el Director de Recursos i el Cap de Classificació de la Direcció General. Per altra banda, hi van participar Custodio Seldana Bonilla, Director de la presó de Quatre Camins, qui fins fa poc era Subdirector de Tractament de la mateixa presó, Jordi Torres, ara en la Direcció General, i, per suposat, l'equip de tractament de Quatre Camins.

A la presó de Brians 2, el Director Pedro, el Subdirector de tractament Luís i, per suposat, l'equip de tractament.

Resulta, si més no, curiós, que l'Abril del 2008, a la presó de Quatre Camins, jo estava denunciant la falsedat dels informes que anaven a la meva contra, i es va gestionar contra mi un dels tants muntatges d'aquests mafiosos. El malestar pel tractament que s'oferia a aquests violadors, el va arribar a denunciar Miguel Pueyo del propi sindicat de carcellers, però no va passar res perquè un dels motius pel qual els van donar el tercer grau és que era la primera violació i, molt probablement, la persona violada era de segona classe. Un altre dels motius va ser que els deixaven sortir a cercar feina.

Com sabeu, estic de nou en vaga de fam perquè jo, a diferència dels de primera classe, sóc de segona, tot i que porto complertes més de les tres quatres parts des de fa anys, d'una condemna de 40 anys. Segon les seves lleis hauria d'estar en llibertat, però aquests mafiosos no volen que surti. Jo no haig de buscar feina perquè la tinc i reuneixo tots els requisits menys un, que és la submissió i arrossegar-me. No sé què passarà però no em rendeixo, i si em succeeix quelcom, ja sabeu qui són els assassins; perquè mentre pugui seguir escrivint, continuaré traient amb noms i càrrecs la realitat de les presons catalanes.

Salut i anarquia.

Amadeu Casellas Ramón. Presó de Brians 2. Dia 21-04-2009. Martorell.