Entrevista a Oriol Fuster sobre el Rebrot '09 Països Catalans, 03/08/2009 Oriol
Fuster Cabrera, membre de l'assemblea de Maulets
del Montsià i de la comissió organitzadora del Rebrot
2009
- Ara que ja s'ha acabat el
Rebrot, com valoreu l'edició d'enguany?
Enguany Maulets
partíem d'un canvi important en la filosofia del Rebrot. Durant els
darrers anys l'Aplec havia anat consolidant-se com un festival juvenil
on la vessant política tenia el mateix pes que la musical. El Rebrot
2009 apostava per desequilibrar esta balança i fer que les propostes
musicals fossen només un complement de les xarrades, els tallers i els
debats que es donessen durant el dia. Així, un dels objectius que ens
havíem marcat era el de potenciar un Aplec més participatiu, en el qual
la gent hi anés no només a aprendre i formar-se, sinó també a
intercanviar inquietuds, idees i experiències.
Esta voluntat es plasma
en fets com la convocatòria del I Certamen de Jove Literatura Social
dels Països Catalans, amb un notable èxit de participació, o la
gratuïtat de totes les activitats per evitar que el factor econòmic
sigue un impediment a l'hora de participar; i en activitats com el
Combat de Glossa, els debats sobre els diferents eixos de la crisi
capitalista, el ja clàssic concurs de grups joves dels Països Catalans,
l'Esclat, etc.
Després de vuit edicions
del Rebrot este canvi de filosofia i
format representava una aposta arriscada. El resultat, però, no podria
ser més satisfactori, ja que la resposta de la gent ha sigut molt
positiva tant a nivell de participació en les activitats formatives i
d'intercanvis com d'assistència a les activitats de cultura popular i
de vessant més lúdica.
-
Quins van ser els motius que van dur l'organització del Rebrot a tornar
a Berga després de passar per Argentona?
Tot i que l'experiència
del Rebrot 2007 a Argentona fou molt positiva, des de Maulets
vam creure que el canvi de format del Rebrot implicava, d'alguna
manera, un retorn als orígens de l'Aplec. I és a la capital del
Berguedà on, a més, disposem de les infraestructures necessàries per
tirar avant un Aplec d'estes característiques amb el suport del
consistori municipal.
-
Durant el Rebrot hi va haver alguna que
altra baixa, com ara el taller de Bricolatge Sexual que no es va fer.
Creieu que caldria prevenir aquest tipus d"'incidents"?
En
un Aplec de les característiques del Rebrot,
amb desenes d'activitats diferents, és inevitable que des del moment en
que es comencen a planificar les activitats fins al moment en que es
celebra l'aplec hi hage canvis en la programació. Malgrat l'ideal seria
que estos imprevistos no es donessen, sempre que s'anul·la una
activitat és degut a qüestions de força major respecta als quals poca
cosa hi podem fer. D'altra banda, la part positiva del fet d'anul·lar
unes activitats és que normalment això implica poder afegir-ne unes
altres que, per manca d'espai o temps no s'havien pogut programar.
-
Com és que es van dur a terme activitats simultànies que pel
seu interès s'haguessin pogut fer separadament i així poder assistir a
totes?
La graella de d'activitats del Rebrot
està pensada de manera que es pugue oferir un ventall de temes el més
ampli possible. Això fa que, en molts casos, sigue inevitable fer
coincidir diferents xerrades i tallers, ja que només disposem de quatre
dies per dur a terme tots els actes. Tot i així, en alguns casos això
es pot aprofitar per generar dinàmiques més positives, com és el cas
del debat d'alternatives a la crisi capitalista del dissabte 18. Este
debat estava plantejat de manera que un cop reunides les persones que
havien assistit a les xerrades sobre les diferents facetes de la crisi
(energètica, financera, alimentària i productiva) es poguessen
compartir les conclusions dels quatre debats anteriors amb l'objectiu
de tenir un debat comú. - L'experiència de repartir
l'Aplec per diferents indrets de la ciutat de Berga en aquest cas ha
estat positiva?
Poder
disposar de diferents espais per realitzar les activitats és un gran
avantatge organitzatiu, ja que permet evitar els retards i la
inevitable tallada d'activitats que comporta disposar només d'un espai.
Això s'ha notat, com dèiem ans, en debats com el de la crisi, ja que
gràcies a disposar de diferents espais per cada xerrada no s'han hagut
de tallar i s'han pogut allargar més enllà de l'hora programada.
- Quines queixes o propostes de
millora heu rebut?
Una
de les crítiques que hem rebut és la dificultat d'arribar a Berga si no
es disposa de vehicle propi. Este és un factor que intentarem millorar
en properes edicions organitzant autobusos des de diferents punts del
país tal i com estava previst oferir-ne, però que finalment per motius
tècnics ha estat impossible.
També se'ns ha acusat de fer coincidir expressament les
dates del Rebrot amb les de l'Acampada Jove, el festival musical que
organitzen les Joventuts d'ERC. En este sentit, cal recordar que un
dels objectius que ha tingut el Rebrot des de la seua primera edició és
el de potenciar l'aplec patriòtic del Pi de les Tres Branques. Totes
les edicions de l'Aplec s'han celebrat el tercer cap de setmana de
juliol, que és quan es celebra el Pi, excepte l'edició del 2007, que al
fer-se al Maresme no depenia d'esta condició sine qua non.
- Enguany hi va haver dues
novetats, l'Aplec de
cultura popular dels Països Catalans i el Certamen Jove de literatura
social dels Països Catalans. Ens podríeu explicar com va sorgir la idea
d'incloure-ho al programa d'activitats?
Les
iniciatives de convocar un aplec de cultura
popular i un certamen literari són fruit de la reflexió que el Rebrot
no ha de ser només un espai on Maulets
oferim
una formació i unes activitats, sinó un espai bidireccional i de
creació de sinergies on l'organització i les persones participants
aporten i reben a parts iguals. Espais com el Certamen Literari,
l'Aplec de Cultura Popular o l'Esclat, a més, permeten potenciar la
creació artística del jovent català. Un poble en lluita per
alliberar-se dels jous espanyol, francès i capitalista ha de tenir una
activitat cultural forta, creativa i activa, i en este sentit des de Maulets intentem aportar el nostre
gra d'arena en la promoció de la jove cultura de base i popular.
- Quins trets propis té el Rebrot
que el diferenciïn de la resta de festivals del país?
Des de Maulets
parlem del Rebrot com un aplec, i no un festival, per evidenciar
precisament este tret diferencial. Entenem que el típic festival
musical té un format molt concret, i que l'Aplec de Joves dels Països
Catalans n'ha de tenir un altre de ben diferent. Malgrat el Rebrot i
els festivals poden tenir com a tret comú el fet que la música té un
pes important, és en activitats com el Certamen Literari, l'Esclat,
l'Aplec de Cultura popular, les xarrades, els tallers i la lluita, la
reivindiciació i la creació de sinergies i alternatives on trobarem la
diferència entre un Rebrot i un festival. Mentre al Rebrot els concerts
són un complement, una activitat més per poder cloure una jornada de
lluita, companyonia i debat, en un festival el concert representa el
principal, o fins i tot l'únic atractiu.
- Quina aportació fa el Rebrot a
l'Esquerra Independentista? El
Rebrot oferix a les diferents organitzacions de l'Esquerra
Independentista un punt de trobada i debat amb altres realitats i
projectes, vinguen del mateix moviment o vinguen d'altres moviments
socials transformadors. Enguany, a més, hem comptat amb la participació
de la CAJEI (Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra
Independentista) durant l'acte polític del Rebrot, fet que ens ha
servit per evidenciar de manera pública com les dos organitzacions de
joves de l'EI van traçant, a poc a poc, un camí comú cap a la unitat.
Oriol
Fuster Cabrera, membre de l'assemblea de