1. Amb l'assalt a les casernes Moncada i Céspedes, el 26 de juliol de 1953, s'inicia el definitiu episodi de la lluita revolucionària cubana per tal d'aconseguir el poder. El posterior judici, en la qual Fidel Castro assumeix la seua defensa i exposa en el seu cèlebre text “la Història m'absoldrà” les bases polítiques de la Revolució Cubana, servirà per a aglutinar els sectors revolucionaris més compromesos i establir les bases per a preparar tant des de l'exili de Mèxic com de l'interior de Cuba la fase de lluita guerrillera i insurreccional que s'iniciarà amb el desembarc del Granma i que finalitzarà amb la victòria de l'Exèrcit Rebel el 1r de gener de 1959.

2. En aquests 50 anys la Revolució Cubana s'ha hagut d'enfrontar a poderosos enemics, que des dels seus inicis han intentat sabotejar-la i destruir-la. El criminal bloqueig imposat pels EEUU ha causat greus prejudicis a l'economia cubana, amb pèrdues de l'ordre dels 100.000 milions de dòlars; però l'imperialisme també ha atacat violentament l'illa: ha introduït malalties i epidèmies, ha perpetrat atacs terroristes indiscriminats, ha promogut la persecució política en les diferents institucions internacionals, i ha intentat envair militarment l'illa. Davant tots aquests atacs, la resposta de la Revolució Cubana ha estat sempre la de la dignitat, la resistència, la unitat i la solidaritat internacionalista.

3. Així mateix, l'imperialisme ianqui continua mantenint empresonats cinc cubans l'únic delicte dels quals ha estat el de lluitar contra el terrorisme que, des de Miami i amb el vist-i-plau de les autoritats dels EEUU, ha efectuat centenars d'atacs contra Cuba.

4. El paper de la Unió Europea en aquests 50 anys de Revolució Cubana ha estat el de trist lacai de les polítiques nordamericanes; Malgrat alguna declaració diplomàtica totalment cosmètica, la UE res ha fet per trencar el bloqueig i les Lleis Helms-Burton i Torricelli, i en especial en el període de la Posició Comuna va mantenir una postura bel·ligerant amb l'illa.

5. Malgrat aquests entrebancs, la Revolució Cubana ha avançat en els seus compromisos amb el poble de Cuba, aconseguint en aquests 50 anys uns elevats nivells de vida desconeguts en cap altre país del Tercer Món, i sovint qüestionats en alguns països del Primer Món; L'enorme qualitat i extensió del sistema educatiu, l'eficàcia i universalització de la medecina, la salut i els serveis socials, l'extraordinari potencial cultural, artístic, científic i esportiu, o la impressionant tasca internacionalista cubana, en són alguns exemples ben coneguts dels beneficis que la Revolució Cubana ha aportat no només als habitants de l'illa sinó també a tots els racons necessitats del món.

6. Al llarg d'aquests 50 anys, Cuba ha demostrat que el socialisme és la única alternativa possible al depredador i genocida sistema capitalista. La realitat quotidiana del capitalisme és la guerra, la destrucció del medi ambient, el saqueig dels recursos naturals, la mercantilització dels serveis públics, l'explotació de milions de treballadors, la subordinació de les dones, la persecució dels immigrants, la misèria i la fam de ¾ parts de la humanitat. La realitat quotidiana del capitalisme és la d'una crisi econòmica mundial que enfonsa encara més les condicions de vida dels desposseïts de la Terra.

7. La Revolució Cubana, sense haver recreat cap paradís, amb totes les seues errades i contradiccions, porta 50 anys lluitant per la igualtat entre totes les persones, per la plena ocupació, per l'educació i la formació dels seus ciutadans, per la plena participació política, pel respecte al medi ambient, pels drets de dones, infants, negres, homosexuals i transexuals; en definitiva, per construir una Cuba on allò prioritari siguen els cubans i les cubanes i no els beneficis econòmics d'una empresa privada.

8. Aquests 50 anys de Revolució Cubana han propiciat, també, l'aparició de personatges que recurrentment han pronosticat la fi de l'experiència socialista. Amb la malaltia de Fidel Castro, les expectatives sobre la fi del socialisme a l'illa han estat atiades pels mitjans de comunicació de la burgesia i l'imperialisme i encoratjades per la major part dels representants polítics del món capitalista. Aquests no entenen que la Revolució Cubana és un procés històric que supera al propi Fidel Castro, ja que la igualtat social, la sobirania nacional i l'internacionalisme són els pilars polítics de la Revolució assumits per la immensa majoria de la població cubana; aquesta adhesió inquebrantable als principis polítics de la Revolució Cubana és el que ha permès 50 anys de vida i el que ha generat generacions de cubans i cubanes que continuaran la tasca revolucionària més enllà de la dirigència històrica.

9. El paper dels mitjans de comunicació occidentals és fonamental a l'hora de negar i silenciar els inqüestionables avenços de la Revolució Cubana, i també a l'hora de mentir i manipular sobre la realitat quotidiana de l'illa. La premsa occidental té per costum magnificar les notícies negatives sobre Cuba i les seues contradiccions, i ocultar els elements més saludables de la Revolució. Res sabem a Occident sobre el sistema electoral cubà, els avenços mèdics i de salut, el programa de la Batalla d'Idees, les brigades de treball voluntari o la quantitat de joves del Tercer Món que estudien a l'illa, per posar alguns exemples.

10. El futur de Cuba, en un context internacional de crisi econòmica i recessió, i després d'haver patit els efectes devastadors dels huracans Ike i Gustav l'estiu passat, continua sent el del socialisme. El canvi demanat per l'imperialisme ja es va produir fa 50 anys: del capitalisme al socialisme; el present i el futur de Cuba són els d'aprofundir i consolidar les conquestes revolucionàries. En aquesta tasca, els i les membres de la Brigada Catalana Venceremos sempre estarem al costat de la Revolució Cubana i aportarem el nostre esforç militant des dels Països Catalans
 

Visca Cuba Socialista!

Llibertat per als Cinc!

Brigada Catalana Venceremos

Països Catalans, 26 de juliol de 2009