Si ocupar una universitat pública en protesta per l’aplicació impositiva d’una reforma privatitzadora és un delicte, llavors som culpables. Si desobeir i posar resistència quan, sense cap diàleg previ, les autoritats venen a treure’ns per la força és un delicte, llavors som culpables. Si vulnerar una normalitat acadèmica que equival a l’entrada rutinària dels Mossos d’Esquadra a la universitat, la negativa de facto al diàleg, el silenciament de la nostra lluita, la presència diària de membres de seguretat privada vigilant els nostres moviments a les facultats, la invenció de falses línies vermelles, l’aprovació dels graus de manera irregular i en climes de total hostilitat i la passivitat davant referèndums que determinen per aclaparadora majoria la voluntat de paralitzar la implantació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior és delicte, llavors som culpables.  

Som conscients de la funció latent de la repressió. Aquells que ens imputen, ens detenen i ens sancionen, volen aniquilar qualsevol forma de dissidència política i exercir sobre nosaltres el més eficaç control social. Volem convidar a la societat a no deixar-se manipular, i a no caure en els múltiples intents de criminalització de la dissidència, a no deixar-se intimidar, a no tenir por i a sortir de l'immobilisme. Les nostres reivindicacions democràtiques: la celebració d’un referèndum de la comunitat universitària vinculant i l’obertura d’un ampli debat social sobre el model d’ensenyament superior, han quedat en paper mullat. Veiem com les institucions no només no escolten les nostres veus, sinó que es reafirma amb més repressió, i diem més perquè aquesta ha estat una constant en la lluita contra la privatització de la universitat: expedients, expulsions, denúncies i pressions han estat el pa de cada dia. És així, entre discursos eloqüents, demagogues consideracions i interessos econòmics, com ens trobem. Tanmateix, som conscients de que la lluita no s’atura en aquest punt.  

Volem seguir teixint la gran xarxa que agrupava els estudiants de secundària i d’universitats, els professors, el personal d’administració i serveis, els moviments socials. Volem reactivar la interacció. Us comuniquem que el pròxim 18 de novembre estrenem l’auditori de la Ciutat Judicial. Ens jutgen per posar contra les cordes la falta d’arguments dels responsables polítics, que amb la seva gestió han volgut reorientar un conflicte polític dins la institució, no resolt, derivat de la imposició autoritària del procés de Bolonya, en un “problema d’ordre públic” intentant reconduir el discurs, obviant l’arrel política del conflicte transformant-la en un tema judicial. El 26 de novembre hi ha el judici pels detinguts durant el 18 de març. Tenint en compte que les detencions van ser arbitràries, aleatòries i que, per tant podríem haver estat qualssevol de les persones que vam sortir a criticar i a protestar per la repressió i violència física exercida pels Mossos d’esquadra, aquesta data és la més important i de fet la que constitueix una violació de les llibertats més fragrant.

Per tot això convoquem a una concentració el 18 de novembre en motiu del judici als 53 desallotjats del Rectorat de la UB el 18 de març i una concentració el 26 de novembre pel judici als detinguts durant la jornada del 18 de març, a davant de la Ciutat de la Justícia a les 10h. La repressió no ens farà callar. Per un ensenyament públic i popular, continuarem lluitant!