llibertat.cat, 06/11/2009
entrevista extreta de http://www.llibertat.cat/content/view/6872/1/
Perquè commemorar els 350 anys del Tractat
dels Pirineus?
Com cada any a Perpinyà es fa l'acte final del Correllengua i
s'aprofita per commemorar el Tractat dels Pirineus. Aquest any, però,
són els 350 anys del Tractat, se porta més atenció doncs sobre aquesta
commemoració amb la creació de la
Comissió
dels 350 anys.
Per què commemorar els 350 anys? Per recordar a la gent la nostra
història, de la mateixa manera que se van commemorar els 300 anys
d'ocupació al País Valencià.
És un deure de memòria, va passar, ara fa 350 anys, però tampoc ho cal
oblidar. Sinó ho cal oblidar, cal també denunciar l'ocupació d'un Estat
que des del 1659 ens ha volgut exterminar com a poble fent servir tots
els mitjans; i recordar la resistència, els 350 anys de resistència que
van oposar la gent d'aquí, els Angelets de la Terra, Josep de la
Trinxeria i tant d'altres contra el totalitarisme francès.
Quins objectius es marca la Comissió dels 350 anys?
Com cada any, l'objectiu principal és la manifestació. A la vegada
s'han creat diversos projectes per mor d'informar la gent, de
sensibilitzar-la i divulgar-li la nostra història. Aquests projectes se
fan pels petits, amb l'aprenentatge d'una cançó escrita especialment
per a la commemoració, i als més grans amb una llibreta feta per
l'historiadora Eva Serra, i Blanca Serra. I un llibre de contes
relacionats amb el Tractat dels Pirineus on hi participen molts
escriptors dels Països Catalans.
Quines conseqüències creus que té en l’actualitat per Catalunya
Nord el Tractat dels Pirineus?
La conseqüència del Tractat dels Pirineus és la caiguda de Catalunya
Nord sota l'ocupació francesa. A poc a poc l'Estat francès opressiu i
totalitari, més fi que l'Estat espanyol, ha sabut, amb mitjans molt
estudiats, imposar la seua llengua com a llengua única i oficial fent
callar la gent que parli català, esborrant la nostra història i matant
la nostra cultura. Tot i que hagint intentat exterminar-nos, des de
l'inici l'Estat francès va haver d'afrontar-se a una resistència que
avui ens dia ens permet que hi hagi gent que recuperi i defensi la
llengua i la cultura catalanes. Les conseqüències actuals per Catalunya
Nord serien llacunes al nivell lingüístic amb la pèrdua de la
transmissió dels pares als fills, històric ja que a l'escola no se fa
ni una mica d'història de Catalunya si no que s'aprèn la història
francesa amb per exemple els reis carolingis, cultural amb el
desconeixement de la música tradicional, del caga tió, i avui la
probable mort dels correfocs a Catalunya Nord i tot l'Estat francès amb
la directiva 2007/23/CE que regula l'ús del material pirotècnic, i
identitari quan es festeja de la mateixa manera la victoria de la USAP
al campionat de França, i la victòria de França a la Copa del Món.
També s'ha d'afegir que al moment del Tractat dels Pirineus,
Catalunya
Nord, que era un nord manufacturer català, va esdevenir un sud
agrícola, i Perpinyà va passar a ser un racó perdut del món després
d'haver estat la segona ciutat del país. Avui, Catalunya Nord té prop
d’un 20% d'atur, és a dir el percentatge més alt de l'Estat
francès.
I per la joventut nord-catalana?
D'una banda el fet que sovint no hi hagi hagut cap transmissió des de
fa dues generacions amplifica el fenomen. Avui, però, se creen cada cop
més fileres bilingües a les escoles i se veu que hi ha un “català
boom”, amb moltes demandes dels pares. Se recupera la llengua, i parts
de cultura, d'història i d'identitat. Per al jovent, d'altra banda, li
pot costar quedar-se al país ja que sovint ha de marxar per esperar
trobar una feina, o fins i tot per poder anar a estudiar. O sigui que a
nivell associatiu o d'organitzacions juvenils costa trobar joves.
Quina visió creus que té la població del sud de l’Albera
de Catalunya Nord?
Al “Sud” com diem aquí, crec que se desconeix bastant la realitat
nord-catalana. La “frontera” marca molt els esperits. Fins i tot la
gent que milita acostuma a parlar de França, o si se parla de Catalunya
Nord no se'n sap gaire més. Se pensa que aquí el català s'ha totalment
perdut. De fet giraria la pregunta dient que al meu parer la gent de
Catalunya Nord té una visió més global dels Països Catalans, que no pas
la gent del sud de l'Albera que seria més aviat molt principatina.
Quins creus que ha de ser els objectius polítics que s’han de
marcar per tal de caminar cap a la reunificació dels Països
Catalans?
Seguint l'argumentació de la pregunta precedent diríem que
l'objectiu
principal és que des del Principat se prengui consciència de
l'existència mateixa dels Països Catalans. Massa sovint s'espia
Catalunya Nord com a curiositat, o se la redueix a una part del país on
cal conservar únicament la llengua, sovint a travès de l'ensenyament,
sense valorar-la com una realitat econòmica i política que existeix.
Per tant, quan se fa política des del Principat, o des de Catalunya
Nord, o des del País Valencià, tot hi sabent que els ritmes polítics
poden ser diferents, les polítiques han de ser globals, com exemples,
el combat contra la MAT, o la reivindicació d'unes infraestructures de
comunicació decents, o la complementarietat de l'agricultura, o uns
mitjans de comunicació plenament nacionals on no sentim pas més
espanyol, (i si el sentim que també posin francès) i tants d'altres
exemples.
Quin paper creus que ha de tenir Catalunya Nord en la lluita
per la independència nacional?
Justament el paper de Catalunya Nord, ni que sigui a nivell simbòlic,
és més important del que ens pensem, ja que tradueix el que podria ser
entès com a un problema regional “espanyol” a un problema clarament
nacional, al situar el país sota dominació de dos estats. La creació
d'un estat independent ha de partir de les diferents realitats
existents, no podem reproduïr les estructures dels estats centralistes
i centralitzadors, com són l'espanyol i el francès, per tant
l'aportació de Catalunya Nord, com la del País Valencià o les Balears,
ha de ser bàsica en aquest procès d'independència.
