Nascut el 18 de novembre de 1953, Pere Anguera Nolla, exercia de professor d'Història Contemporània a la Universitat Rovira i Virgili, on era catedràtic des de 1992. La seva prolífica obra es centra en el període del Sexenni Revolucionari i, en concret, en el fenomen del carlisme i en l'origen del catalanisme. Formant part de la generació postfranquista que ha renovat la historiografia catalana, destaca per la seva direcció en el setè volum de l'obra "Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans", titulat "La consolidació del món burgès, 1860-1900".

A més, col·laborà i escribí diferents obres de cabdal importància com el "Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans", "El catalanisme d'esquerres", "El catalanisme conservador", "El català al segle XIX. De llengua del poble a llengua nacional", o "La España de los nacionalismos y las autonomías", entre d'altres.

A més, de la seva tasca acadèmica, també cal destacar el seu activisme polític, en especial, durant el final de la dictadura franquista i el procés anomenat de transició. Fou un dels fundadors del Partit Socialista d'Alliberament Nacional a Reus i participar en diferents iniciatives en defensa de la llengua i la cultura catalanes, durant aquest període. La seva lluita política, el portà conjuntament amb un altre grup de reusencs, ha ser detingut el 4 de desembre de 1981 acusat de formar part de Terra Lliure. Aquestes detencions, van provocar una gran onada de mobilitzacions de suport arreu del país, liderades per la Crida a la Solidaritat.

Fins als seus darrers dies, aquest compromís polític es mantingué des de la seva tasca professional. L'any 2007 participà en el I Congrés d'Història de l'Independentisme Català. I, l'any 2008, escrigué el pròleg de la reedició del llibre "Origen de la bandera independentista", en el marc dels actes de celebració del centenari de la creació de la bandera estelada.