Front a aquesta situació, les veïnes s'han organitzat des de fa temps en col·lectius com ara “Salvem el Cabanyal”, assemblees autònomes o centres socials okupats que, amb diverses estratègies, han dut a terme una lluita per defensar el seu barri davant les amenaces dels plans urbanístics de l'Ajuntament, gestionats per Cabanyal 2010, empresa que hui dia es composa en la seua totalitat per capital públic.

El passat 4 de gener, es va fer pública una nota de premsa del Ministeri de Cultura on s'anunciava la suspensió dels plans urbanístics de l'Administració valenciana al considerar-se que aquests “no garantien els valors històrics i artístics” de la zona afectada.

Davant d'aquests fets, des de l'assemblea de l'Horta de Maulets, el jovent independentista i revolucionari, celebrem la sentència del Ministeri de Cultura i aplaudim la lluita judicial que ha estat duta a terme des de fa més de deu anys per col·lectius com “Salvem el Cabanyal”.
Tot i així, preferim ser prudents i no deixar-nos dur per l'èxtasi, perquè considerem que aquesta només ha sigut una petita victòria a una guerra que encara no ha finalitzat. El barri es troba a una difícil situació. Durant molts anys les garres de l'Ajuntament han enderrocat moltes cases històriques que ara només romanen a la memòria de les veïnes. El barri es troba ple de solars als quals abans s'alçaven orgulloses façanes modernistes i ara només s'acumula brutícia. L'espoli ja ha estat realitzat i els seus culpables romandran intactes amb la impunitat que els caracteritza.
    
L'alcaldessa de València, Rita Barberà, per la seua banda, ja s'ha posicionat públicament a una roda de premsa on ha anunciat la seua intenció de seguir tirant endavant amb el pla del Cabanyal-Canyamelar passant per sobre de qualsevol obstacle legal, inclús modificant la declaració de BIC del conjunt històric. Aquestes declaracions ens han de fer ser conscients de que la lluita contra l'Administració encara no ha estat guanyada i cal que ens sapiguem mantenir ben ferms a aquesta lluita.
Tampoc no podem oblidar que el PEPRI del Cabanyal és sols una peça més a un procés molt més ample de model urbà que, en el nostre cas, vol transformar València en una ciutat al servei d'uns interessos econòmics molt clars. Actuacions com les que als últims anys hem contemplat a barris com la Punta, Benimaclet o Natzaret son alguns exemples d'aquesta política de creació de grans infraestructures per augmentar el rendiment econòmic d'una ciutat que, a llarg termini, no reverteix a les butxaques de la ciutadania.

La nostra conclusió, per tant, és que cal seguir alerta per tal d'aconseguir que la fi de les expropiacions de les veïnes del barri siga una realitat i comence un veritable procés de rehabilitació del barri lluny d'interessos econòmics i partidistes. Cal construir un barri al qual hi càpiga tothom en convivència, les veïnes i veïns de sempre, els nouvinguts, els moviments socials i tots aquells projectes que actualment estan donant-se al si del Cabanyal.
Cal també que vegem el procés que s'ha viscut al Cabanyal amb una visió més ampla i menys corporativista, que entenguem que és només una peça més a un model de ciutat construïda  en funció als interessos del capital i cap a la qual es vol avançar per part del poder en totes les seues representacions: grups polítics majoritaris, jutges, empresaris...
Davant aquesta amenaça cridem ben fort que sols amb la lluita al carrer i l'autorganització per part del veïnat, serà possible fer-li front.
Des de Maulets, el jovent independentista i revolucionari, seguirem donant suport actiu a totes aquelles forces i col·lectius del barri del Cabanyal que, amb diverses estratègies, defensen la protecció del barri i la seua essència, així com que aposten per un model de ciutat al servei de les ciutadanes i no del capital.

Maulets, el jovent independentista i revolucionari.
5 de gener de 2010.