La CANC convoca mobilitzacions socials amb assemblees al territori i una manifestació de rebuig al cementiri nuclear Terres de l'Ebre, 09/02/2010
El projecte de Cementiri de residus radioactius que ha tret a subhasta
el Ministerio de Industria (http://www.boe.es/boe/dias/2009/12/29/pdfs/BOE-A-2009-21107.pdf)
ha significat un procés fraudulent i que ha fracassat totalment.
Aquesta convocatòria pública només ha durat un mes, mentre que a
Holanda, model que segueix l’Estat per a la gestió dels residus
radioactius (on per cert, Habog és deu vegades més petit que el
cementiri que es vol construir a l’Estat espanyol, i només és per
allotjar els residus de la única central nuclear holandesa), el procés
va tardar 15 anys a consensuar.
Després d’un mes, només s’han presentat un total de 13 candidatures (un
0’1% dels 8112 municipis de l’Estat), la majoria presentades a darrera
hora (algunes inclús fora de termini). En alguns pobles petits,
aquestes candidatures han estat provocades per Enresa. Alguns dels
municipis que es van presentar ni tan sols havien aprovat presentar-se
com a candidats. Aquest és el cas per exemple de Campo de San Pedro
(Segovia), on l’alcalde va desmentir haver presentat la sol·licitud.
El procediment de selecció previst en la convocatòria ha deixat en mans
d’un ple municipal la possibilitat de presentar-se candidats, sense ni
tant sols exigir-ne unanimitat al propi municipi, i sense tenir en
compte l’opinió del territori potencialment afectat. Aquest procediment
està en contra de les pròpies bases que marcava el Real Decreto
775/2006, que establia la participació de les Comunitats Autònomes:
d) Elaborar, para su elevación al
Gobierno, una propuesta de emplazamientos candidatos, seleccionados
entre los municipios interesados, en base a las evaluaciones técnicas
realizadas sobre su idoneidad y teniendo en cuenta las propuestas que,
en su caso, formulen las comunidades autónomas afectadas.
A més, la convocatòria del Ministeri d’Industria no ha tingut en compte
el principi “d’ampli consens territorial, social, i polític” a la qual
el president Zapatero va dir al seu moment estaria supeditada la
ubicació del cementiri nuclear.
En el cas de la candidatura d’Ascó, el dimarts 26 de gener 7 regidors
van votar a favor de presentar el municipi com a candidat per acollir
el cementiri de residus radioactius. Es va cometre un frau democràtic
en tota regla, donat que a les eleccions municipals de 2007, cap partit
polític amb representació a l’Ajuntament d’Ascó feia referència al
cementiri de residus radioactius en el seus programes electorals.
Tampoc s’ha informat els ciutadans d’Ascó en temps i forma adequats, ni
s’ha permès que el poble d’Ascó pugui expressar la seva opinió de maner
lliure i democràtica.
L’únic document oficial de l’Ajuntament d’Ascó que tracta el tema del
cementiri de residus radioactius és el “Document de participació i
comunicació de l'Agenda 21 d'Ascó” (http://www.lariberadebre.com/asco/images/stories/ag21/Participaciociutadana.pdf;
pàg. 11), d'Agost de 2009, on queda reflexat que Ascó diu “No acceptar
el cementiri nuclear”.
Així doncs, la decisió presa pel plenari de l’Ajuntament d’Ascó de
presentar-se candidats a acollir el cementiri de residus radioactius,
només respon a una interpretació subjectiva i als interessos personals
dels que hi han votat a favor, l’alcalde i 6 regidors. En cap cas es
pot dir que ho han fet en nom del municipi.
La irresponsabilitat, i un cert cinisme, d’aquests regidors es posa
plenament de manifest en el fet que els suposats beneficis que generarà
el cementiri nuclear dels que ha parlat l’alcalde d’Ascó, Rafel Vidal,
estan basats en un esborrany d’una ordre ministerial
(http://www.mityc.es/energia/nuclear/Legislacion/Estatal/proyectos/Orden_municipios_inicio.pdf).
No existeix certesa de com finalment quedarà aprovada, i ni tant sols,
si s’arribarà a aprovar tenint en compte les dificultats
pressupostàries del Govern. La naturalesa d’una ordre ministerial
implica que, segons el parer del Ministre d’Industria, aquesta ordre
pugui canviar d’un dia per l’altre.
A més, per justificar el cementiri nuclear, l’alcalde d’Ascó talment
com si estès parlant un conseller delegat de les elèctriques, l’ha
comparat amb els “grans beneficis” que, segons ell, han comportat per
al municipi i la Ribera d’Ebre les dues centrals nuclears d’Ascó.
Tergiversant la realitat, l’alcalde d’Ascó intenta confondre
intencionadament a la ciutadania per justificar el seu si. La Ribera
d’Ebre és la comarca catalana amb el PIB/càpita més alt. Això és fruit
dels alts rendiments econòmics de les dues centrals nuclears d’Ascó.
Dels 440 milions d’euros anuals nets que van a les empreses
elèctriques, al municipi deixen directament uns 7 milions d’€/any. Això
equival a 5 dies de funcionament d’aquestes plantes. Els 360 dies
restants de l’any els beneficis marxen fora, en un 75% a ENEL, i en un
25% a IBERDROLA.
Malgrat tindre el PIB per càpita més alt, la Ribera d’Ebre és la
comarca que compta amb el percentatge més elevat de població que viu en
la pobresa (un 17’4% de la població de la comarca, segons l’Anuari de
la Pobresa de Caixa Catalunya de l’any 2002). Està per sota de la
mitjana catalana en quant a Renda Familiar Bruta Disponible per càpita
(entre la 28ª i la 34ª comarca segons els anys).
El que no diu l’Alcade d’Ascó és que el seu municipi perd població des
que té centrals nuclears a un ritme de 18 habitants menys per any
(l’entorn d’Ascó ha perdut un 22% de la població des que té les
centrals nuclears). I el que tampoc diu l’alcalde d’Ascó és que al
polígon industrial del seu municipi, construït l’any 1995 amb
l’objectiu de diversificar l’economia, només hi ha anat a parar un parc
de bombers, un camp de futbol i el cementiri de la població.
L’alcalde d’Ascó tampoc diu res del reconeixement per part de l’Estat
d’unes pèrdues directes d’activitat econòmica als territoris del
voltant de les centrals nuclears, calculades en uns 20 milions d’€
anuals a tot l’Estat (uns 4 milions d’€ a la Ribera d’Ebre i comarques
del voltant). En base a aquestes pèrdues els municipis de la vora reben
unes compensacions des de 1989, dels fons públics d’Enresa fins 2007, i
de les nuclears des de 2007. Això vol dir que el benefici net de les
CCNN per al territori és d’aproximadament 3 milions €/any.
A més, és una irresponsabilitat l’actitud de l’alcalde d’Ascó de
presentar-se com a candidat a partir dels suposats beneficis que donarà
el que a dia d’avui encara és un esborrany d’Ordre Ministerial, que fa
un mes que està publicada i encara no s’ha aprovat, que no se sap com
finalment quedarà aprovada, i ni tant sols hi ha garantia que s’arribi
a aprovar ara que el Govern de l’Estat comença a tenir dificultats
pressupostàries. Valgui d’exemple que inicialment el Govern de l’Estat
deia que el territori que acollís el cementiri de residus radioactius
rebria 12 milions d’euros anuals, i ara, de moment, ja han quedat
rebaixats a la meitat, 6 milions d’euros anuals. En qualsevol cas, la
retribució que rebrà el territori que aculli el cementiri de residus
radioactius no depèn d’una Llei, sinó d’una simple Ordre Ministerial
que pot modificar-se en qualsevol moment.
Igualment, han quedat conculcats els drets dels ciutadans i
municipis del territori que, veient-se afectats per aquesta
instal·lació, tal com reconeixen les compensacions econòmiques
previstes en l’esborrany d’Ordre Ministerial, no han pogut expressar el
seu parer en tot aquest procediment de presentació de candidatures.
En aquest sentit, el dimecres 27 de gener pel matí a Madrid, va tenir
lloc l’Assemblea de l’Associació de Municipis en Àrees amb Centrals
Nuclears (AMAC) per tal d’avalar les candidatures d’Ascó i Yebra a
acollir el cementiri amb els residus radioactius de tot l’Estat
espanyol, i elevar així una proposta formal al Ministerio de Industria.
El frau democràtic aquest cop va consistir en fer veure un aparent
consens generalitzat entre tots els seus associats, als que en cap
moment se’ls va demanar el posicionament a favor o en contra d’aquesta
instal·lació a través de votació. Per tant, l’aparent consens de l’AMAC
és només fruit d’una apreciació subjectiva del seu gerent, Marià Vila
d’Abadal, quan posteriorment en roda de premsa, i en nom de l’AMAC, va
proclamar Ascó i Yebra com a candidats a acollir el magatzem de residus
nuclears i els va oferir el suport de l’associació en tot el procés.
A més, es dona la paradoxa que el curiós sistema “democràtic” de
l’AMAC, atorga el dret a avalar la candidatura d’Ascó a municipis de
l’entorn de les centrals nuclears d’Almaraz o Trillo, per exemple,
situats a centenars de quilòmetres d’Ascó, i en canvi, nega aquest dret
a municipis de la pròpia comarca de la Ribera d’Ebre, o d’altres veïnes
com la Terra Alta, el Priorat, les Garrigues o el Segrià, que tenen
municipis no representats a l’AMAC però que estarien situats dins el
radi d’afectació d’aquest cementiri.
El que és evident és que a dia d’avui, l’únic consens que hi ha a
l’àrea nuclear d’Ascó és en contra del cementiri de residus
radioactius. En aquesta àrea nuclear, 6 dels 13 municipis que formen
part de l’AMAC han aprovat mocions en contra del cementiri de residus
radioactius (Flix, La Fatarella, El Molar, Móra d’Ebre, Corbera d’Ebre,
i la Torre de l’Espanyol), que representa el 70% de la població de la
zona, i Vinebre pendent d'un referendum.
A més, la candidatura d’Ascó no compta amb el suport ni de 76
ajuntaments del seu entorn, ni de 9 consells comarcals (inclòs el de la
Ribera d’Ebre), que han aprovat mocions en contra del cementiri de
residus radioactius. Així mateix, no compta amb el suport del Parlament
de Catalunya ni del Govern de la Generalitat.
D’aquesta manera, la candidatura
d’Ascó a optar al cementiri de residus radioactius, no compta al
territori amb cap consens per poder tirar endavant, i des de la CANC
n’exigim la seva retirada.
Per mostrar el rebuig a la candidatura
d’Ascó a acollir el cementiri de residus radioactius, la CANC convoca a
tota la ciutadania a mobilitzar-se participant en les assemblees
informatives que es faran per tot el territori: divendres 12 de febrer
a les 21’30h. a Gandesa (a la Unió Gandesana), el dissabte 13 de febrer
a Amposta, el divendres 19 de febrer a les 20h. a Falset (a
l’Artesana), el dissabte 27 de febrer a Sant Jaume d'Enveja. També n’hi
ha de previstes a Alcanar, Flix, Tivissa i Corbera, encara per
concretar dates.
La CANC fa una crida a la mobilització
social i convoca a tota la ciutadania a mostrar el seu rebuig actiu,
participant en la MANIFESTACIÓ que tindrà lloc el dia 7 de març a les
12h. a Móra d'Ebre.
COORDINADORA ANTICEMENTIRI
NUCLEAR DE CATALUNYA (CANC)
Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona, 9 de febrer de 2010