|
La lluita antiterrorista, la repressió i el deliri del control social
Països Catalans, 20/03/2010
Avui 20 de març ens llevem amb una notícia que ens fa riure i alhora ens provoca ràbia per parts iguals. Els cossos policials i tot l'entramat de la lluita antiterrorista francesa i espanyola han d'abaixar el cap i fer un mea culpa que ha provocat l'esclafit de rialles arreu del continent. Els perillosos terroristes i caps d'ETA que visiblement anaven a comprar al supermercat han resultat ser 5 bombers catalans que estaven de vacances.
Espanya i França, unides per esclafar la llibertat dels pobles i també per provocar jornades de ridícul com aquest. Certament, tot plegat és còmic i seria normal pendre'ns tot plegat com una anècdota més dels nostres veïns i ocupants. Però no ens podem quedar en l'anàlisi superficial. El control social sobre el total de la població ha augmentat fins a límits que ni Orwell podria haver imaginat. Les càmeres “per la nostra seguretat” arreu de les ciutats i universitats catalanes, els controls policials “per la nostra seguretat” a aeroports, manifestacions a Barcelona il·legalitzades i reprimides amb violència i un llarg etcètera de situacions en què la societat viu assetjada per les forces policials.
Però els qui sofrim més aquests atacs són els col·lectius que l'Estat ha considerat “perillosos”, curiosament també “per la nostra seguretat”. Immigrants que amb prou feines tenen per menjar són un dels col·lectius més perseguits. Prostitutes que en molts casos es veuen esclavitzades per proxenetes i a sobre són identificades al carrer com si fossin delinqüents, mentre el vertaders culpables se'n van impunes a negociar altra vegada amb policia i polítics de torn. I, com no podia ser d'altra manera, ens veiem sotmesos a la repressió estatal totes aquelles que dediquem més esforços en canviar el món, que volem canviar aquest sistema injust.
Tot just fa uns dies sortia al carrer Amadeu Casellas. El propi alcaide va comprovar que l'Amadeu portava 8 anys a presó més dels que l'havien condemnat. I ni tan sols una disculpa pública. Mentrestant, Roldán surt de presó havent complert la meitat de la condemna. Fèlix Millet o la senyora Munar no entren ni tan sols a presó mentre centenars de presos polítics resten tancades a les presons espanyoles pel sol fet de tenir unes idees que el sistema considera perilloses. Convidem a Espanya i França a ensenyar la doble vara de mesurar, que tanca a presons els lluitadors i deixa en llibertat a xoriços de la classe empresarial i política.
Cal continuar lluitant per la transformació de la nostra societat cap un sistema molt més just i igualitari, cal seguir lluitant per les nostres llibertats individuals i col·lectives, cal apostar per la nostra llibertat com a poble. Cal resistir els atacs d'Espanya i França per evitar que avancem en aquest sentit.
En coherència amb allò exposat, exigim una disculpa pública als caps de les forces de "seguretat" per l'actuació davant el ridícul dels 5 bombers catalans.
Exigim la fi de la repressió contra totes aquelles lluitadores que, per causes polítiques, resten tancades a les presons.
Felicitats al company i activista Amadeu Casellas per la seva llibertat, aconseguida amb tant esforç. La lluita continua!
I contra la repressió d'Espanya i França, l'única solució: independència i revolució !
Maulets, a 20 de març de 2010
|
