Só c trans, no estic malalta! Països Catalans, 28/06/2010 Aquest 28
de juny, dia de l’alliberament LGTI, les organitzacions juvenils de
l’Esquerra Independentista volem contribuir a la visibilització d’un
dels col·lectius més fortament estigmatitzats socialment: les persones
trans i intersexuals. Un col·lectiu molt coaccionat per una societat
que li exigeix convertir-se en el que entén com a “persones normals”,
és a dir, classificades en home o dona, fins al punt que les trans
arriben a operar-se per deixar de sentir les mirades indiscretes, de
patir violència física i simbòlica i de sortejar mil obstacles per
accedir al món laboral. I és que el Patriarcat no tolera els
intermitjos, i tot allò que quedi fora del control classificador del
poder no està permès, sota pena de ser condemnat al rebuig i a
l’aïllament.
Actualment, la transsexualitat està considerada una malaltia mental
pels manuals de psiquiatria nord-americans (DSM), per la institució
mèdica en general i per l’Organització Mundial de la Salut (que fins fa
ben poc, fins l’any 1990, també considerava l’homosexualitat com a
trastorn mental). La intersexualitat, és a dir posseir característiques
cromosòmiques, hormonals o genitals d’ambdós sexes, és considerada –per
la seva banda- una anomalia física que cal corregir peti qui peti,
encara que suposi sotmetre la persona a múltiples intervencions que li
deixaran cicatrius i altres seqüeles, com infeccions d’orina cròniques,
incapacitat de sentir plaer o un rebuig encara més gran pel seu propi
cos nu.
Tant el jovent de Maulets com el de la CAJEI defensem que les trans i
intersexuals NO són malaltes, sinó que són el resultat d’una divisió
forçada i artificial de les persones en dos grups absolutament
diferenciats i homogenis, i que comporten cadascun diferents
comportaments i rols a seguir en base a la categoria DONA i la
categoria HOME.
Ara mateix, les nostres companyes del moviment Trans estan lluitant
aferrissadament per eliminar, de cara el 2012, la transsexualitat dels
llistats del DSM i l’OMS, i nosaltres els expressem des d’aquí el
nostre suport a la causa. Sabem que el nostre combat contra el sistema
patriarcal avança lentament i que és fàcil desmoralitzar-se, però la
lluita s’alimenta també de petites victòries que ens empenyen a seguir
endavant. Per això, tot i ser conscients que treure la transsexualitat
del llistat de malalties mentals de l’OMS i del DSM no millorarà
substancialment les condicions de vida de les trans-intersex, com a
mínim sí que eliminarà un dels empars més forts que tenia la
psiquiatria a l’hora d’intervenir en aquestes sexualitats dissidents.
Això no vol dir, però, que les reivindicacions de les demés opcions,
pràctiques i identitats sexuals dissidents quedin en segon pla. I és
que aquesta sensació, que es té sobretot en les grans ciutats, que
l’homosexualitat, tant femenina com masculina, estan acceptades i poden
ser viscudes lliurement -i, per tant, ja no cal lluitar pel seu
alliberament-, és una fal·làcia. En primer lloc, perquè l’homofòbia, la
lesbofòbia i la transfòbia continuen presents, ja sigui de forma
explícita o simbòlica, en comportaments conscients i en d’altres que
ens passen inadvertits, com utilitzar les paraules “marica” o “nenaza”
per insultar carinyosament un amic, que no deixen de tenir fortes
connotacions tant homòfobes com sexistes. I no oblidem que a ciutats
com Barcelona i València encara existeixen determinades clíniques que
apliquen tractaments psiquiàtrics “miraculosos” per curar
l’homosexualitat i on els metges es neguen a inseminar parelles de
lesbianes.
I, en segon lloc, perquè a poblacions més petites, tenir pràctiques
sexuals que se surtin de la norma continua essent motiu de vexacions,
de violència física i simbòlica i de marginació social, fet que obliga
moltes joves a “exiliar-se” a les grans ciutats. És, doncs, el nostre
deure i compromís esdevenir una eina d’alliberament i presa de
consciència per al jovent que es troba en aquesta situació, dins els
pobles, viles i ciutats on hi tenim presència.
Jo? Sóc trans, no estic malalta!
Contra el Patriarcat, dissidència sexual!
Coordinadora d’Assemblees de Joves de
l’Esquerra Independentista (CAJEI) Maulets, el Jovent Independentista
Revolucionari
Aquest 28
de juny, dia de l’alliberament LGTI, les organitzacions juvenils de
l’Esquerra Independentista volem contribuir a la visibilització d’un
dels col·lectius més fortament estigmatitzats socialment: les persones
trans i intersexuals. Un col·lectiu molt coaccionat per una societat
que li exigeix convertir-se en el que entén com a “persones normals”,
és a dir, classificades en home o dona, fins al punt que les trans
arriben a operar-se per deixar de sentir les mirades indiscretes, de
patir violència física i simbòlica i de sortejar mil obstacles per
accedir al món laboral. I és que el Patriarcat no tolera els
intermitjos, i tot allò que quedi fora del control classificador del
poder no està permès, sota pena de ser condemnat al rebuig i a
l’aïllament. 
