El 10 de juliol marca una fita important en el llarg camí cap a la independè ncia el Barcelonès, 13/07/2010
El passat dissabte els i les catalanes hem viscut una data històrica, d'aquelles que marquen època. El què començà com el llarg procés per la renovació del "contracte autonomista", l'enèssim pacte amb Espanya, s'està convertint en una bola de neu que es fa més i més gran a mesura que es desenvolupen els esdeveniments. El tir dels autonomistes els ha sortit per la culata i la prova n'és el clam independentista de vora un milió i mig de persones el 10-J a Barcelona.
Ningú pot negar a hores d'ara que l'Estatut de la Comunitat Autònoma de Catalunya està més que mort i enterrat. I els qui l'han enterrat no han sigut ni PP ni Tribunals, sinó els propis catalans: hem dit prou Estatuts, ara toca independència! El marc constitucional bastit el 1978 sota l'amenaça del feixisme ens ha deixat una amarga herència en forma de marc antidemocràtic. La "indissoluble unitat d'Espanya" de la Constitució queda posada sota tela de judici per part del poble català.
I és que l'Esquerra Independentista advertí en el seu moment del problema dels Estatuts: no permetran cap avenç substancial perquè el marc no ho permet. I hem de ser sincers: el Tribunal Constitucional ha fet la seva feina i l'ha fet molt bé. No hi ha sortida possible dins aquesta presó, no hi ha "federalisme" possible ni encaix de cap mena. Avui com ahir, Maulets ens reivindiquem en allò que vam dir a l'inici del procés de reforma estatutària: Cap Estatut ens farà lliures!
Una segona qüestió important és la postura dels partits que no defensen la sobirania del poble català. En el marc de la Comunitat Autònoma de Catalunya, CDC ha mantingut tèbies postures entre dues aigües. La pressió és massa forta, però ens intentaran vendre l'enèssim plat de llenties en forma de més inversions, més gestió tributària, un concert econòmic o qualsevol excusa per no apostar clarament i diàfana per la lliure determinació del poble català.
Més lamentable és l'actitud del Partit dels Socialistes, que, com Dr Jekill i Mr Hyde canvia de personalitat segons si cobren de Madrid o de la Generalitat. La no-presència de la Ministra Chacón és una mostra més del què ja sabiem: el PSOE té més d'espanyol que de socialista i obrer. La sortida cames ajudeu-me del Sr. José Montilla escridassat i xiulat per centenars de persones és un reflex d'aquest fet. No és benvingut i així la gent ho fa saber. La política espanyolista del Sr. Montilla passa factura. Alguns encara recordem la 3a hora de castellà a les escoles i una llarga llista de greuges que mai perdonarem.
Al finalitzar la manifestació i l'acte polític de l'Esquerra Independentista alguns joves cremaren una bandera espanyola, simbolitzant que Espanya no ens representa i que ens oprimeix com a poble. Com no podia ser d'altra manera, 6 Mossos d'Esquadra van sortir a protegir la seva estimada bandera que els dona de menjar. És curios, doncs els seus amos, d'ICV eren a la manifestació, segurament més per intentar esgarrapar vots d'algun despistat que encara no han entés el paper d'iniciativa com a gos fidel de l'espanyolisme del PSC-PSOE.
Un altre fet destacat va ser la presència de centenars de catalans vinguts des del País Valencià, les Illes i la Catalunya Nord: un fet que demostra que el camí cap a la independència el recorrerem tots els Països Catalans junts, no permetrem que el regionalisme ens passi la mà per la cara sota qualsevol excusa.
Per últim, volem destacar també les manifestacions que es van produir arreu del món: Euskal Herria, Londres, Berlín, Nova York, etc. Gràcies a totes aquelles persones que es van mobilitzar el passat 10 de juliol, doncs entre totes fem possible el somni.
La lluita per la independència, però, no fa vacances i res no acaba amb una manifestació, sinó que és una nova etapa que ens anima a seguir lluitant dia rere dia sense aturador però més animats que mai doncs sabem que som molts i que res ens podrà aturar.
Cap Estatut ens farà lliures: independència pels Països Catalans !
El passat dissabte els i les catalanes hem viscut una data històrica, d'aquelles que marquen època. El què començà com el llarg procés per la renovació del "contracte autonomista", l'enèssim pacte amb Espanya, s'està convertint en una bola de neu que es fa més i més gran a mesura que es desenvolupen els esdeveniments. El tir dels autonomistes els ha sortit per la culata i la prova n'és el clam independentista de vora un milió i mig de persones el 10-J a Barcelona.
