È xit rotund en les manifestacions i diferents actes per la independè ncia el dia 11 de setembre Països Catalans, 13 de setembre
La feina ben feta als carrers de pobles i barris i la coherència ideològica i la constància al llarg de més de 40 anys de lluita havien de donar els seus fruits. I això els i les catalanes ho saben. La mostra més gran del suport d'aquests a la lluita independentista calia veure'l al carrer. En una Diada que venia marcada per les consultes, la manifestació del 10-J i la sentència del Tribunal Constitucional feia difícil endevinar com reaccionaria la gent, però la resposta ha estat clara: massives manifestacions a Girona, Lleida, Reus i Barcelona convocades per les diferents organitzacions de l'Esquerra Independentista.
La renúncia a la totalitat del país, la renúncia a avançar cap un model socialista de societat, la renúncia a la lluita al carrer han passat factura a alguns que se'n deien "independentistes", per no parlar del ridícul de la manifestació autonomista a Girona, on alguns encara van voler ressuscitar el cadàver polític de la via estatutària.
I és que la força d'un moviment que avança unit cap uns mateixos objectius no té aturador i la mostra n'és la capacitat organitzativa que tenen Maulets i la CAJEI actuant conjuntament als carrers per fer que aquesta Diada hagi sigut històrica.
Milers de persones darrere els lemes clarament independentistes, darrere la voluntat de la llibertat de tota la nació i sense renúncies socials i laborals. I al final, parlaments per explicar el nostre projecte de país, per explicar el nostre treball en el dia a dia, com per exemple a Barcelona on es va fer un especial èmfasi en la implicació que tindrà l'Esquerra Independentista a les eleccions municipals, on hi participem activament per via de les CUP.
La lluita continua ! Jove, uneix-te al combat maulet !
Maulets, el jovent independentista revolucionari, 12 de setembre de 2010
Manifest unitari juvenil per l'11 de setembre
Hauria, aquest 11 de setembre, de ser especial per algun fet? Moltes consideren que la sentència de l’Estatut suposa un punt d’inflexió en la història del nostre poble. CAJEI i Maulets valorem, en canvi, que la resolució no és si no una conseqüència més de la derrota d’aquell 1714. Una mostra més que la submissió política i cultural a què van sotmetre el nostre poble en aquell moment encara perviu.
Malgrat tot, aquest cop ha estat un dels més forts des de que tenim el que alguns anomenen “democràcia”. Un cop que està removent moltes consciències. I és que l’Espanya que ara ens nega un major autogovern, l’Espanya que ens nega constitucionalment un dret tan bàsic i legítim com el de l’autodeterminació, és filla i hereva política de la mateixa Espanya que va assassinar aquell 11 de setembre els qui resten enterrats al Fossar de les Moreres. La mateixa Espanya que durant 300 anys ha impulsat el genocidi cultural i lingüístic dels Països Catalans: des dels dictadors Primo de Rivera i Franco fins a la “democràcia” de la monarquia espanyola, el 23-F, la LOAPA i la sentència en contra l’Estatut de Catalunya. La mateixa Espanya que ara ens acusa als catalans de feixistes per promulgar lleis de normalització lingüística del català. Totes elles són diferents cares –més o menys amables- d’aquesta Espanya polièdrica, que ens manté lligats de mans.
Tanmateix, seria erroni i simplista lamentar-se constantment de les “maldats” de la potència opressora, sense acceptar que, gran part de la culpa de la nostra situació, recau en les ànsies de poder de la classe política catalana, que vira cap a l’autonomisme o cap al federalisme segons la conveniència del moment i el rèdit electoral que puguin treure, sempre sense qüestionar-se la pertanyença a Espanya.
Una classe política que, agermanada amb l’empresariat i amb Foment del Treball, no dubta en impulsar mesures que dificulten encara més la vida de les treballadores catalanes i en acatar aquelles que s’aproven des del Govern Central. I és que, quan els partits regionalistes parlen d’aconseguir més autonomia o –fins i tot- la sobirania del Principat de Catalunya, es refereixen únicament a la voluntat de canviar el control dels recursos productius de la patronal espanyola cap a la catalana.
És per això, que el jovent de l’Esquerra Independentista considerem que la independència –no només de la regió del Principat, sinó de tots els Països Catalans- ha de ser i serà una eina en mans de les classes populars, que obrirà les portes a la construcció d’una societat de persones lliures, sense classes ni sistemes de valors patriarcals que ens sotmetin. La independencia és, doncs, una eina per la llibertat nacional, però també social i laboral dels catalans i les catalanes.
Cal també rebre amb esperança i il·lusió la nova onada d’independentisme que ha nascut arran del context dels darrers anys, però cal, també, que totes aquestes persones vegin la necessitat de continuar la lluita des d’on va començar, des de les bases de l’Esquerra Independentista. Cap messies, ni personalismes diversos ens portaran a la independència, si no és per la via de la ruptura amb la presència de l’independentisme al carrer. La via parlamentària ha de ser, doncs, una eina més i mai la única aposta per la sobirania del nostre país, ja que amb el joc electoral tenim les regles imposades per la Constitució per perdre sempre la partida.
Així mateix, per aturar les retallades del govern espanyol, tals com la reforma laboral que afectarà en greu mesura el jovent català, cal que ens organitzem i mai abandonem la lluita del dia a dia en els nostres llocs de treball, de la mateixa manera que les que siguem estudiants hem de mantenir la nostra aposta per un ensenyament públic, en català i de qualitat. Així, doncs, el jovent català organitzat volem refermar el compromís amb una cita inel·ludible on mostrar la nostra dignitat de classe: la vaga general del dia 29 de setembre, dia en què haurem de mostrar la unitat dels col·lectius i organitzacions anticapitalistes, per fer front a aquesta nova crisi econòmica i social del sistema.
Hi ha encara, un obstacle més a vèncer, en aquesta lluita nostra per l’alliberament social i nacional, la por de les catalanes a ser un poble lliure. I és que tres segles de repressió han provocat que nosaltres mateixes ens posem la por al cos, que descartem per impossible la llibertat, sense ni tan sols intentar d’assolir-la. Dieu que cal ser realistes. Precisament. Ens tenen lligats de mans, però encara ens queden els peus per caminar pel senderi que decidim –nosaltres soles- traçar, encara ens queda la boca per cridar als quatre vents que la independència no és cap utopia, sinó un procés que hem començat i que- només cal veure la il·lusió i l’organització popular en les consultes populars per l’autodeterminació o en la manifestació del 10 de juliol-, ha esdevingut ja imparable.
Ningú pot aturar el poble, organitzat per plantar cara a Espanya, França i les seves lleis i aparells repressius!
Perdem la por, organitzem-nos i lluitem per uns Països Catalans independents i socialistes!
Visca la lluita dels pobles oprimits, visca la terra lliure!
Maulets, el Jovent Independentista Revolucionari / Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI)
La feina ben feta als carrers de pobles i barris i la coherència ideològica i la constància al llarg de més de 40 anys de lluita havien de donar els seus fruits. I això els i les catalanes ho saben. La mostra més gran del suport d'aquests a la lluita independentista calia veure'l al carrer. En una Diada que venia marcada per les consultes, la manifestació del 10-J i la sentència del Tribunal Constitucional feia difícil endevinar com reaccionaria la gent, però la resposta ha estat clara: massives manifestacions a Girona, Lleida, Reus i Barcelona convocades per les diferents organitzacions de l'Esquerra Independentista. 
