Per una vaga general combativa! Tombem les retallades! Països Catalans, 22/09/2010
El 29 de setembre, els Països Catalans viuran una jornada
de vaga
general que es presenta amb un grau elevat de combativitat, degut a les
retallades del govern de la socialdemocràcia traïdora del PSOE i amb
l'ajut de la resta de forces polítiques de la burgesia conservadora,
tot això reflectit en el decret de mesures de reducció del dèficit, en
la nova reforma laboral i, possiblement, en la retallada en l'àmbit de
les pensions que ja s'està cuinant al foguer de la classe dominant.
Maulets creiem que l'assistència ha de ser massiva i en un grau elevat
de combativitat, en una nova mostra d'aliança de treballadores,
moviments socials i estudiants.
Creiem que cal anar a la vaga per:
La nova reforma laboral constitueix la retallada de drets més
gran des de la transició al postfranquisme augmentant la temporalitat,
la presència de les ETT en sectors vetats fins ara i facilitant
l'acomiadament i abaratint-lo.
La reducció del dèficit públic s'ha aplicat en tot el seu pes
damunt les classes populars, ofegant-les encara més del que ja ho
estaven, i deixant impune la classe empresarial, que és qui ens ha dut
a l'actual crisi per culpa del procés d'acumulació de capitals sense
control.
La pertinença a una UE d'Estats capitalistes, que pretenen crear
un grup de poder supraestatal, ha dut a terme a acceptar les demandes
neoliberals que el FMI, el BCE i el Consell d'Europa han exigit als
Estats per tal d'augmentar encara més les diferències entre
treballadors (cada dia més precaritzats) i empresaris i propietaris
(cada dia més rics).
L'última demanda de la burgesia europea ha estat la d'augmentar
l'edat de jubilació i el còmput de càlcul d'aquesta, fet que encara
empitjorarà les expectatives de vida de les treballadores jubilades.
La claudicació constant de CCOO i UGT a portar a terme una lluita
de classes contra la burgesia degut a l'esperit pactista i oportunista
de les seues burocràcies ha impossibilitat una lluita col·lectiva
durant el temps que s'han aplicat les diferents mesures. La seua funció
ha estat sempre la de tranquil·litzar la classe dominant atacant a
aquells qui lluiten per millorar la correlació de forces per a les
treballadores, el pacte social és el darrer eufemisme dels sindicats
grocs per vendre la pell dels treballadors a un empresariat cada cop
més cínic.
Davant d'això no podem oblidar el paper de gestor del
neoliberalisme que ha dut la socialdemocràcia actual, escorant-se
encara més a la dreta respecte a la socialdemocràcia del segle XX, que
ja va aturar els processos revolucionaris duts a països com Alemanya o
Anglaterra. Amb una dreta cada cop amb un discurs més ultradretà i una
“esquerra” amb un discurs més ambigu i una pràctica cada cop més
liberal, només queda una opció: sortir al carrer i, com van fer els
nostres avis i àvies, acceptar que ningú farà la feina per nosaltres:
ni polítics ni “sindicalistes” professionals.
La lluita és al carrer, el 29-S el jovent hi serem!
Qui creus que ha de pagar aquesta crisi?
