Però avui els i les treballadores han dit prou a aquesta presa de pèl. També han deixat les coses clares als mitjans de comunicació al servei dels governants, que han provocat falsos debats sobre “el dret al treball” o la conveniència de realitzar una vaga “en un moment de crisi”, quan es podria haver parlat del debat sobre la realitat o no del dret a la vaga quan molts empresaris amenacen amb acomiadaments als seus treballadors si segueixen la vaga. O també es podria haver parlat si el dret a realitzar piquets es garantirà, doncs les càrregues policials d'avui (especialment a Barcelona, Mataró i València), les dotzenes de detinguts arreu dels Països Catalans (al moment d'escriure el comunicat comptem amb unes 30 detencions), les agressions sofertes per part dels esquirols (un ferit de bala al Born, un altre ferit a MercaBarna, un atropellament a MercaValència, centenars de ferits a les càrregues brutals dels Mossos o de la Policia Nacional, etc.) fan pensar que el dret als piquets és quelcom que queda sota sospita. També es podria haver parlat dels immigrants que viuen al límit de la supervivència, de les dones avocades a la prostitució, de la precarietat juvenil o de qualsevol altre efecte del sistema capitalista. Però no ha estat així.

Malgrat el setge mediàtic, que també ara ofereix dades esbiaixades sobre el seguiment, la realitat és que la indústria ha fet vaga i que ha sortit el carrer. I, més enllà de les xifres que s'ofereixin per part dels sindicats grocs , la patronal o el Govern, allò important avui era mostrar al carrer que la classe treballadora catalana té molta dignitat i que no es deixarà atropellar per aquest discurs “conciliador” de la patronal, perquè al final, tot pacte amb la patronal acaba esdevenint una rebaixa de drets i llibertats pels de sempre.

La dignitat s'ha demostrat amb l'alt nombre de treballadors que han seguit la vaga, però també al carrer: els talls de carreteres (la N-II al Maresme, la A-20 a Gramenet, la A-2 a Esparraguera i un llarg etcètera), aturant l'entrada a l'Aeroport del Prat, tallant les principals artèries de Barcelona, amb piquets a molts barris de la ciutat comtal (Sants, Nou Barris, Sant Andreu, Gràcia, Poblenou...), milers de persones a València tant a la Universitat com també tallant l'Avinguda Blasco Ibáñezo fent piquets, també hi ha hagut piquets massius a Palma i Alacant (amb prop de 60.000 persones, una xifra històrica) i piquets molt combatius a Barcelona, València, Alacant, Palma, Mataró, Terrassa, Manresa, Berga, Sabadell, Gramenet del Besòs, el Prat del Llobregat, Cornellà, etc.

La mostra més directa que la vaga anava bé pels interessos dels treballadors s'ha fet notar molt aviat quan els torns de nit de les grans empreses (SEAT, San Miguel, Freixenet, Segura Viudas...) han començat a anunciar que el torn de nit no es faria perquè les treballadores s'unien a la vaga. També ha passat el mateix amb els serveis d'escombraries de moltes ciutats i a mesura que passaven les hores sabíem que els serveis de busos de moltes ciutats també s'unien a la vaga. A la nit també s'ha fet un piquet a MercaBarna i a MercaValència, així com al Mercat del Born. Allà s'han produït els primers enfrontaments amb la policia i també els primers ferits. Amb el pas de les hores s'anava sabent que TV3, Catalunya Ràdio, el 80% del diari Avui, el Grupo Z i la majoria dels mitjans de comunicació també seguien la vaga. Al llarg de la jornada de vaga hem pogut redescobrir la dignitat d'una classe treballadora que no s'ha intimidat ni amb les amenaces i coaccions per part dels empresaris ni pel setge mediàtic en contra el dret a vaga.

El 29-S ha de ser una data per recordar que la classe treballadora manté la dignitat i amb més força que mai, més enllà de la traïdoria de UGT i CCOO, doncs l'esquerra independentista avui ha sortit al carrer amb la resta de sindicats i grups anticapitalistes per deixar les coses clares a la patronal i el Govern. Malgrat tot, ara cal estar alerta i que la mobilització no hagi servit perquè els sindicats grocs ens venguin a canvi d'algun pacte profitós per les seves cúpules i lesiu pels interessos dels treballadors, doncs la Vaga General ha estat un punt clau en les protestes de la classe treballadora, però no és ni molt menys el final de res. La lluita és ara més ferma i més constant que mai, animats per la demostració de força d'aquesta Vaga General.

LA CLASSE TREBALLADORA CATALANA NO ES DEIXARÀ ATROPELLAR
NO PAGAREM LES VOSTRES CRISIS !


Maulets, el jovent independentista revolucionari, 29 de setembre de 2010