Alerta Solidà ria informa: Els mossos que arriben per Nadal el Barcelonès, 01/11/2005
Arriben els llums de Nadal, la Leonor de Borbón i també els Mossos d'Esquadra a Barcelona. No sé si tenien ànsies de competició però el cert és que l'estovament de cervell enguany ho ha impregnat ja tot, i en un temps rècord! Floretes i bones intencions per una realitat que de sobres coneixem i que per desgràcia res de nou ens amaga.
A la carretera de Sants ja han començat a instal·lar els llums de Nadal.
Amenaça segura que ens recorda als que hi vivim que el carrer s'omplirà
de bogeria i despesa a dojo. Els llums són premonició del que les dates
tan assenyalades provoquen en la consciència col·lectiva. Ens estoven
l'ànima, ens muten l'esperit... personalment diria que sense tenir res a
veure amb evocacions cristianes. Ens fan creure de nou en la compra
compulsiva per a arrodonir, o fins i tot guarir, aquelles relacions
familiars o d'amistat que hem mantingut durant l'any de forma freda o
distant, acord amb el ritme lògic que impera en la societat del tot s'hi
val i a l'altre que el bombin. Però per Nadal no. Recordarem que hi ha
gent que pateix fam, que cal seguir alfabetitzant i les televisions ens
forçaran a participar en concursos especials, maratons... i salutacions
institucionals que de tant ensucrades empatxen, Leonor, i altres
criatures, inclosa.
Leonor, o Elionor, nom que usà Pasqual Maragall per a transmetre a la
Casa Reial la felicitació de part de la Generalitat. I és que detalls
d'aquesta mena, així com regals, títols nobiliaris, i especials
documentals en totes les televisions pretenen convèncer-nos que la
monarquia és simpàtica i moderna. Els micròfons ja preguntaven al veïnat
de Cervera si n'estaven orgullosos de que algun dia la nouvinguda serà
comtessa de la capital de la Segarra. Sí, sí, i tant! Deien aquelles
persones que s'adequaven al filtre de la censura, que encaixaven en el
estàndard del programa de TVE “España directo”. Testimonis que empenyen
el país un xic més cap a la caspa, el color rosa, el “corazón” i
l'allunyen del seny, la crítica i la rauxa. Titulars a mida per
dissimular l'anacronisme de la monarquia per a insistir en allò del
“campetxano”. És la monarquia de proximitat.
1 de novembre. Els Mossos d'Esquadra, es despleguen a la ciutat de
Barcelona. I una vegada més el cofoisme estova les ments de moltes.
Especialment greu les del periodisme del país. Textos més propis de
Carmen Sevilla: «Surtin al carrer, estiguin atents al que passa al seu
voltant, respectin els drets humans i facin ús de la llengua pròpia del
país, no decebin els seus conciutadans.», paraules de la Consellera Tura
reproduïdes pel diari El Punt; A El Periodico, l'impagable (o massa ben
pagat!) Joan Barril acabava la seva tira dirigint-se al “ciutadà
policia” amb un desig de ser “...bones persones entre les persones. Bon
servei”. I l'Avui, com La Vanguardia, titulaven “Els Mossos aposten per
la proximitat als ciutadans”. Entrevistes als intendents en els
diferents diaris de barri, tríptics a les nostres bústies, anuncis
carrinclons on un nen assenyala a una agent al crit de “mama!”...
Anuncis de plana sencera on una mossa, maca i somrient, transmet
seguretat a una parella jove amb un fill que dóna saltirons caminant pel
Moll de la Fusta en un dia de sol radiant. Més propi dels anuncis del PP
que no d'un cos policíac.
I és que amb la implantació dels Mossos, se'ns ha escapat la
possibilitat d'obrir el debat real que un nou cos policíac hauria de dur
associat. Quin model policíac necessitem, per a quins delictes, per a
quina seguretat, per a quina societat, al servei de què, al servei de qui?
Els Mossos fa 11 anys que circulen per Osona i, igualment que en altres
comarques del Nord de la capital, el tarannà d'aquest cos, diferent sens
dubte al dels clàssics Policia Nacional i Guàrdia Civil, és de sobres
conegut. No ens toca a nosaltres desprestigiar-los assenyalant les
errades, abusos i nombrosos escàndols succeïts arreu d'aquelles
comarques. Alerta Solidària ho denuncia en el dia a dia, quan toca i és
oportú i no pas per a fer demagògia. El que sorprèn però és que
l'arribada a Barcelona sembli silenciar tota la pràctica ja viscuda per
aquest cos policíac i, molt més greu encara, la realitat ciutadana a la
que es pretenen imposar. Una realitat que existia abans del 94 a Osona,
abans del novembre a Barcelona i que seguirà existint. Una realitat
plena de desigualtats socials, que genera privilegis i delcites. Una
realitat que tan sols es pretén vigilar i castigar. Els Mossos, ara a
Barcelona, potser al 2008 a tot el Principat, han perdut l'oportunitat
de ser una policia realment de proximitat. Responen, al igual que els
cossos precedents, a unes necessitats, a unes lleis, a unes institucions
i estructures que són exactament les mateixes. Són més moderns. Però és
que no ho és de més moderna la comissaria d'Albacete respecte de la que
hi havia fa 15 anys? Usen les noves tecnologies. Però és que la Guàrdia
Civil no desmantella xarxes delictives a Internet? T'atenen en català.
Ai las! I els ciutadans i ciutadanes que no han renunciat mai a la seva
llengua, a voltes acumulant més problemes dels que ja tenien quan
acudien a comissaria, què feien, l'ase? És dret del nostre poble usar el
català a tot arreu, i malgrat que encara ens suposi algun ensurt, no és
menys cert que cap de nosaltres ha d'agrair res pel fet que a casa
nostra, l'administració ens atengui en català. Un dret és un dret i si
els hem de pidolar i agrair malament anem.
Per Nadal toca comprar la nova Playstation per al nebot. I és clar,
caldrà estalviar per a comprar un joc de 60€ per al dia de Reis. I anar
consumint, que és el que toca. I assegudes al sofà veurem sa graciosa
Majestat desitjant-nos bon any nou amb lloances a la intocable
constitució. Bé, ironies de la història, ara és la Monarquia qui voldrà
canviar-la tot abanderant la lluita antipatriarcal per a assegurar la
poltrona a la nova néta. Però i al carrer, les dones, en precari, els
majors de 40 i 50 anys asfixiats hipoteques i neveres pagades a
terminis. I els nous guetos, siguin barris o pisos de 30 metres, i els
nous altres catalans que entomen la pobresa... Diferències socials que
no es veuen a la tele però sí els delictes que se'n generen. Tranquils,
més Tura, més Joan Rangel, més presons, més Mossos!
La nit del 1 de novembre, arribà l'estrena: la comissaria dels Mossos de
Citat Vella va rebre l'avís d'un incendi a Via Laietana. Desgraciadament
era un Bingo i no la Jefatura Superior de Policia, seu històrica de la
Brigada Político Social, rellevats en persecució política i pràctiques
de tortura per la polèmica Brigada Provincial de Informació. Però tan se
val, a aquests no cal desallotjar-los, els Mossos els han fet el relleu
també en la repressió política. Deixeu-nos tan sols que us recordem el
cas de Torà, amb ocupació militar del poble, detencions, empresonament i
tortures incloses al servei de l'Audiència Nacional de Madrid. Si el
periodisme oblida, els farem memòria ja que la culpa no és dels qui
lluiten sinó dels qui imposen la injustícia. A les 11 del matí, a la
nova i potent Comissaria de Les Corts tota la classe política es reunia
entre abraçades i somriures per felicitar-se pel desplegament. A les
portes, 10 membres de l'Assemblea de Joves de Les Corts, estelada,
pancarta i fulletons en ma, donaven també la seva benvinguda. I és que
sempre queda algú per a recuperar el seny, la crítica i la rauxa.
Alerta Solidària
Barcelona, 1 de novembre de 2005
Alerta Solidària - Organització Antirepressiva de l'Esquerra Independentista
