La destrucció de les xemeneies, acte de Prepotè ncia Polí tica [cartell inclò s] les Valls del Vinalopó, 26/03/2004
El paisatge constitueix un concepte que va més enllà de les tòpiques vistes panoràmiques, dels indrets de bellesa singular o dels llocs pintorescos. En la seua accepció geogràfica, el paisatge ha estat definit com l’expressió observable pels sentits de la relació existent entre la naturalesa, la tècnica i la cultura de la humanitat. Entès d’aquest manera, tant l’horta de València com la de Novelda com la configuració urbana d’Alacant o Alcoi constitueixen paisatges, cadascun amb el seu propi caràcter i significació.
Els Països Catalans som un país petit, de poc més de seixanta cinc mil quilòmetres quadrats. La riquesa del seu patrimoni paisatgístic no es troba en la grandiositat ni en l’espectacularitat sinó en la tòpica però no menys certa diversitat. Al llarg dels segles, dels mil•lenis, els homes i dones que han viscut en aquesta terra, hi han deixat l’empremta de la seua feina, de les seues vides, de les lluites i de la violència, però també de la convivència i del progrés. Cada societat ha anat transformant l’entorn, modelant la naturalesa, segons les seues necessitats i els seus valors culturals. D’aquesta manera s’han anat conformant una successió de paisatges cadascun dels quals ha modificat total o parcialment l’anterior. El paisatge constitueix una part important del patrimoni dels pobles perquè, ultra la seua dimensió estètica o el seu interès ecològic i ambiental, constitueix l’evidència perceptible de la història i de la pròpia cultura.
Entre els elements que integren el paisatge, els arquitectònics assoleixen una significació especial. No en va, una de les preocupacions més importants de la humanitat ha estat proporcionar-se un refugi, construir-se el seu propi hàbitat. En general el nostre patrimoni històric no es caracteritza per la seua monumentalitat, sinó per la seua sobrietat, diversitat, integració en el paisatge i difusió en el territori. I és així com ens trobem per tot el País Valencià un gran nombre d’elements, fusionats amb el paisatge, que donen testimoni del nostre passat, com per exemple, la xemeneia de la fàbrica de lones i la de la fàbrica tèxtil. Unes xemeneies, fotografiades i pintades milers de vegades pels novelders i novelderes al llarg de la història i sense les quals una part del nostre paisatge i història no es pot entendre, de quan a principis de segle Novelda inicià la seua industrialització. Perquè sens cap dubte les xemeneies son un monument que cal conservar, pel seu valor paisatgístic, etnològic i arquitectònic.
Però un 18 de desembre ens vam trobar, amb gran indignació, que la ximenera de la fàbrica de les lones havia desaparegut misteriosament, com si la terra s’haguera obert en aquell precís punt del planeta. I es que el P.P. local havia decidit que aquella xemeneia que portava més de cent anys marcant l’entrada al nostre poble es podia enderrocar.
I nosaltres ens preguntem. Com és possible que un ajuntament, que teòricament ha de servir als interessos dels seus ciutadans, destruisca en poques hores un monument del nostre patrimoni? Perquè a més, l’enderrocament va ser de pel•lícula. En només 12 hores des de l’autorització del P.P. al plenari del dijous, van enderrocar únicament la xemeneia. Tot un rècord, perquè tant l’alcaldessa com l’empresa constructora sabien que efectivament, aquella xemeneia era una construcció susceptible de ser protegida i no volien tenir cap problema. De fet, diverses associacions enviaren cartes a l’alcaldessa recordant-li el seu interès arquitectònic i demanant-li la seua protecció. L’ajuntament del P.P. però, tan sols es va limitar a comprovar que la xemeneia no figurava al catàleg de bens protegits de les normes subsidiàries.
Davant aquesta situació, l’ajuntament de Novelda deuria d’haver defensat els interessos del poble perquè a més, la solució era ben fàcil: Quan s’aprova l’urbanització d’una zona, com es aquest el cas, per llei s’han de reservar un determinats metres quadrats per a parcs i altres serveis públics, i res haguera costat fer coincidir des d’un principi els parcs amb els llocs on es troben les ximeneres. Igualment, res haguera costat incloure al catàleg de bens protegits les ximeneres, ja que ni tan sols haguera fet falta modificar les normes subsidiàries ni aprovar un pla general d’ordenació urbana.
Però no, l’ajuntament de Novelda a mans del P.P. va triar defensar els interessos d’una empresa constructora abans que el dels seus propis ciutadans i ciutadanes. Un fet que malauradament es repeteix a molts més indrets del País Valencià.
Prou especulació! Defensem el patrimoni de Novelda.
Maulets, Assemblea Comarcal de les Valls del Vinalopó
www.maulets.org/vallsdelvinalopo
