Accions descentralitzades >> Els vostres estatuts no ens faran lliures! Ni estatuts ni constitució ... independè ncia i revolució ! Països Catalans, 06/12/2005
En motiu del 27è aniversari de la Constitució espanyola i en ple debat sobre el model d'estat autonomic espanyol Maulets ha dut a terme un seguit d'accions arreu del país. Us n'adjuntem les primeres mostres (Barcelona i Girona) amb el comunicat nacional. En les properes hores publicarem la resta d'accions.
>> Barcelona
Un grup de militants de l'Assemblea del barcelonès han penjat avui una pancarta i han lligat una cadena a la porta de la seu prinicpal del PSC (PSC-PSOE) al Carrer Nicaragua de Barcelona.
>> Girona
Una cinquantena de gironines i gironins han participat a la concentració contra la constitució espanyola, organitzat per la CEPC i Maulets. L'acte, realitzat a la plaça que portava per nom Constitució, ha consistit en un rebateig de la mateixa. A partir d'avui la plaça passa a dir-se OVIDI MONTLLOR, en homenatge al cantautor català d'Alcoi.
També s'ha llegit el manifest nacional i s'ha cantat els Segadors, punys enlaire, com a cloenda.
Per altra banda, la Candidatura d'Unitat Popular de Girona presentarà properament una moció a l'Ajuntament de Girona per fer efectiu de manera legal el canvi de nom de la plaça.
>> Comunicat nacional
Els vostres estatuts no ens faran lliures!
Fa poc més de trenta anys el dictador moria després d’una llarga agonia. El 20 de novembre de 1975 Francisco Franco Bahamonde desapareixia físicament del mapa. Anys abans, però, havia deixat ben lligat el futur de l’estat. Juan Carlos de Borbón y Borbón havia estat nomenat successor pel mateix Franco com a cap d’estat. S’iniciava, amb el Borbó com a dictador, el procés malnomenat “transició democràtica”.
Franquistes, exèrcit, forces de dreta i socialdemòcrates acovardits pactaven tres anys després la Constitució espanyola. Una constitució que deixava molt clares les seves intencions i que no es movia dels crits de ritual de l’època: una, grande y libre. Signada pel successor de Franco i encapçalada per un escut espanyol amb una àguila de fons fou aprovat un text que ha condicionat la vida dels i les catalanes contra la nostra voluntat. Ens permetia l’autonomia regional, fragmentant el nostre territori en comunitats autònomes i sempre amb la taxativa negació del dret universal dels pobles a decidir el seu futur: l’autodeterminació.
En els darrers mesos els estatuts d’autonomia han estat en el primer pla del debat polític. La reforma d’aquests sembla, per la classe política institucional, una qüestió vital. Al País Valencià, PP i PSOE es feien un estatut a mida que ni aprofundia en l’autogovern ni es dotava d’eines per al progrés social. PP i PSOE pactaven a les Corts Valencianes el sostre competencial que per ells haurien de tenir totes les autonomies. Al Principat, després d’un llarg estira i arronsa, Tripartit i CiU es posaven d’acord per aprovar una proposta de reforma. A les illes l’oposició exigeix al govern del PP que acceleri la reforma de l’estatut.
La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles, y reconoce y garantiza el derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todas ellas.
Sobre aquest artícle de la Constitució espanyol es fonamenta el desenvolupament de l’estat autonòmic i tot i cada un dels estatuts. És sobre la “indisoluble unidad” que PSOE i PP es freguen les mans amb les reformes estatutàries. Tenen garantida la unitat d’espanya. És sobre aquesta “patria común” que ERC, CiU i ICV ens asseguren que avancem social i nacionalment. Fins i tot ens parlen d’un gran pas cap a la independència. El cert, és que els estatuts d’autonomia no passen de Lleis Orgàniques de l’estat que formen part del bloc constitucional i que emanen directament de la voluntat de les Corts espanyoles i d’una Constitució aprovada el 1978, fruit d’un pacte amb el franquisme i signada pel successor de Franco com a cap d’estat, el rei Borbó.
La reforma dels estatuts no aportarà millores socials ni avançarà cap a la llibertat dels Països Catalans. L’expòli fiscal seguirà ofegant l’economia catalana com imposa el principi de solidaritat a la espanyola. Actualment al llarg i ample del nostre país s’estan reclamant urgentment nous centres sanitaris i d’atenció primària, noves escoles i instituts, més inversió el recerca i desenvolupament, la gratuïtat de les carreteres, polítiques de prevenció laboral, etc. Tot això, evidentment, costa diners, uns diners que els i les catalanes paguem any rere any amb impostos i que s’acaben invertint en allò que des de Madrid es decideix. Les reformes però, es basen de nou amb el principi de solidaritat a la espanyola i l’expoli fiscal deixarà les nostres comarques sense les noves inversions que necessiten.
Acceptar els estatuts suposa, 30 anys després de la mort del dictador, tornar a acceptar el marc jurídico-polític espanyol, renunciar a la sobirania nacional, a la reunificació dels Països Catalans, al dret a l’autodeterminació, a la independència. Malgrat tot, els partits polítics estan disposats a tirar aquest pam més de cadena sobre nostre. Els i les catalanes hem d’exercir el dret a l’autodeterminació, i ho hem de fer ara. Cal que impulsem un procés constituent que el debat estatutari ha falsejat per continuar avançant cap a uns Països Catalans reunificats, lliures, sense classes ni patriarcat i ecològicament sostenibles.
El combat maulet continua!
Visca la terra!
Països Catalans, desembre de 2005
