Maulets davant els atacs als i les treballadores Països Catalans, 23/05/2006
En els darrers mesos, el capital europeu i internacional, amb la col·laboració dels estats ocupants francés i espanyol han iniciat agressions definitives als drets dels i les treballadores del nostre país.
La implementació dels postulats del Procés de Lisboa, mitjançant la Directiva Bolkestein, la dinàmica de deslocalitzacions empresarials i acomiadaments massius i les darreres reformes laborals francesa i espanyola, són mostres evidents de la inexorable marxa del sistema capitalista cap a l’extensió de la precarietat, la flexibilitat i l treball terciaritzat temporal.
Denunciem l’efecte que aquesta dinàmica té sobre el jovent dels Països Catalans que veu hipotecat el seu futur i que pateix ja la precarietat n tots els àmbits.
Amb la Directiva Bolkestein el capitalisme europeu emprenia un procés de salvatge flexibilització del mercat de serveis, que és aquell que afecta a un nombre més gran d persones, especialment els i les joves. Es sotmetia el funcionament de les relacions laborals i l’activitat empresarial a les lleis del mercat i, per tant es desregularitzava tot allò relatiu a l’àmbit principal d’activitat humana i a la font bàsica d’obtenció d’ingressos per a milers d persones. L’excusa, una vegada més, era la de la competitivitat, però el fet evident és que aquesta reforma només obeeix als criteris neoliberals de privatització, desregulació i legitimació d la “llei d la selva” en les relacions productives, on l’empresa adquireix cada vegada més força, privilegis i poder de negociació. El capital europeu avança en el camí d’extracció privada de valor de totes les nostres activitats i d’agreujament de les condicions d’explotació.
Paral•lelament, els estats ocupants enllestien noves maniobres per aplicar a les seves realitats completes, la voluntat del mercat global.
Sota l’irònic nom de “llei d’igualtat d’oportunitats”, el govern de Chirac, amb el ministre Villepin com a cap de turc, emprenia una descarada reforma dirigida a l’abaratiment dels costos per a les empreses i al foment de les ocupacions estacionals i precàries, dirigides als joves. El famós CPE consistia en un tipus de contracte laboral per a persones d’entre 18 i 26 anys que formaren part d’una empresa de més de 20 assalariades, en què hi havia un període de 2 anys de prova, possibilitat d’acomidament sense motiu o justificació, i sense previ avís (en alguns casos, avís amb un mes d’antelació). No existia cap prima per precarietat i les indemnitzacions eren exageradament baixes (8% del salari brut). El subsidi d’atur era aproxiamdament com el salari mínim i el període de subidi era curt i amb fortes condicions.
Les lluites del jovent i el precariat de les diferents nacions de l’estat francés, aconseguiren la retirada d’aquest tipus de contracte, però no de la totalitat de la reforma laboral, que amagava altres projectes semblants que han passat desapercebuts i s’aplicaran malgrat els triomfs aconseguits en la lluita que durà setmanes.
A l’estat espanyol, el govrn del PSOE ens atacava també a principis de mes amb una reforma de caràcter molt semblant, però silenciada camuflada rere el tarannà progresista i la complicitat dels sindicats oficials: CCOO i UGT. Es promou l’anomenat contracte de foment d’ocupació, que presenta semblances evidents amb el famós CPE francés. Aqust serà el qu afectarà a un nombre més gran de treballadores i suposa una indemnització de 33 dies per anys treballat (front al 45 del contracte ordinari) i subvenciona, a més, els empresaris. S’estableixen també contractes especials per a l’externalització, on la situació és encara més precària i inestable per a la treballadora i molt més barata i còmoda per a l’empresa. Es facilita l’acomiadament i s’abarateixen costos per a les empreses en totes les fases del procés d’explotació dels i les treballadores.
El PSOE deixa clara una vegada més (com ja va fer en èpoques de govern anteriors, per xemple amb les ETT’s) la seva intenció de supeditar els drets dels i les joves treballadores a la voluntat i l’interés empresarial.
Tot açò respon també a una dinàmica de canvi en les nostres estrucutres productives qu ens condueix a la terciarització i l’especialització en el turisme. S’afavoreixn encara més les ocupacions temporals i les subcontractacions, mentre l’agricultura i la indústria va desapareixent. Aquest any estem observant també un increment encara més accelerat del procés de deslocalitzacions industrials, que deixen en l’atur milers de persones i que traslladen la seva producció a països amb legislacions més laxes en matèria laboral i amb costos salarials menors. Les fal•làcies sobre improductivitat i dificultats conòmiques per a les empreses no són acceptables, tenint en compte les dades empíriques sobre la crescuda o el manteniment dels beneficis. Amb tot, SEAT, Miniwatt o, aquesta mateixa setmana Braun, preparen la seva fugida per satisfer la seva fam de beneficis a costa de milers de treballadors. Les possibles ocupacions en llocs de treball que no formen part del sector de serveis, són menys i menys creibles davant el consentiment dels governs que donen llibertat absoluta als explotadors i utilitzen el poder del dret i l’estat per imposar condicions injustes que només afavoreixen el capital.
És hora que el jovent català plantem cara a aquesta situació i fem front a totes les reformes laborals desregularitzadores imposades pels estats ocupants o per la Unió Europea. Cal una resposta clara a la desregularització i la flexibilitat per poder recuperar el nostre futur que ells i elles han posat en venda.
Contra la precaritat laboral i social, el jovent en peu de guerra!
