|
Aturem el partidisme i les mentides sobre la destrucció del litoral català
Països Catalans, 17/06/2006
La darrera setmana hem estat testimonis de tot un encreuament d’acusacions i missatges partidistes en relació amb la devastació intencionada, i tolerada per les administracions, del territori català. L’origen d’aquesta ridícula disputa ha estat un informe del Ministerio de Medio Ambiente espanyol sobre el ritme frenètic i irracional de l’urbanisme al si d’aquest estat. Com no podia ser d’altra manera, les xifres més elevades i alarmants, es concentren en part a les costes catalanes sota domini espanyol.
Segons l’informe, la quantitat de sòl edificat ha augmentat en més d’un 40% i s’ha centrat en « la costa mediterrània».
Cal entendre aquesta reacció del ministeri com una advertència i una crida a la racionalitat en la línia de l’informe Corine de l’Agència Europea del Medi Ambient, que ja alertava mesos abans sobre aquest urbanisme fora de control i enormement destructiu; que porta indubtablement implícit el missatge sobre el risc de les possibilitats futures de negoci. És en aquesta línia que s’ha de destacar les constants referències a “matar la gallina dels ous d’or” o expressions semblants, amb què han reflectit la situació molts diaris i mitjans d’informació o el mateix Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat principatina Joaquim Nadal. Per tant, resulta evident que les intencions de la classe política (europea, espanyola o catalana) se centren en criteris de mercat sobre les possibilitats d’enriquiment (empresarial i privat, òbviament) del futur, les quals han de ser garantides.
El problema però, és que un tret característic del sistema capitalista consisteix precisament en la tendència irrefrenable a “matar la gallina dels ous d’or”, ja que la dinàmica d’acumulació constant de capital (condició de supervivència del sistema de mercat), impulsa a extraure el major profit possible de forma immediata. Això, en el cas dels Països Catalans, significa que el monoconreu del turisme ha fet que els interessos de constructores, immobiliàries, sectors hostalers i polítiques conduisquen a la construcció caòtica i basada en les lleis de la selva, cosa que es tradueix en la massificació, la desaparició de molts paratges naturals i la baixada de la qualitat del producte turístic, que resulta cada vegada menys atractiu.
Però aquesta setmana, a més, hem pogut observar com la classe política que ha estat còmplice del desgavell i l’imperi de la màfia immobiliària, ha aprofitat una problemàtica tan greu per a les classes populars catalanes, per al jovent, per obtenir rendiments polítics, partidistes i electorals. El ministeri, en mans del PSOE, atacava durament les Comunitats Autònomes governades pel PP, mentre que conferia una descarada impunitat a aquelles que eren governades pel seu propi partit. El PP del País Valencià ha aprofitat per estrenar el seu nou Conseller de Territori i Habitatge, González Pons (successor, de l’excessivament conegut Blasco), per atacar el PSOE i desautoritzar, de forma encoberta, totes les recomanacions i les dades publicades per diferents tipus d’experts.
El conseller Nadal, per la seua banda, assegurava que el Principat podia admetre encara 100.000 habitatges més al seu litoral; manifestava d’aquesta manera, que la veda segueix oberta i que el tàndem polítics-immobiliàries podrà seguir fent el seu negoci de forma ben legítima, com a mínim a aquelles Comunitats Autònomes governades pel PSOE.
És hora d’aturar aquest circ i deixar ben clar que el territori del nostre país no pot convertir-se en objecte d’enfrontaments electoralistes entre els culpables d’aquesta situació, que no poden, evidentment, reflectir la problemàtica real ni qüestionar el model econòmic i territorial imposat als Països Catalans. Cal tenir present que no existeixen les bones intencions respecte a aquesta situació que resulta de vital importància; hem de desconfiar dels objectius de qualsevol informe que puga tenir com a origen les institucions del seu poder polític.
Maulets, el jovent independentista i revolucionari, no cedeix en la seva voluntat de seguir lluitant per la preservació del nostre territori, entès com un aspecte fonamental de la vida i l’acció col•lectiva del nostre poble, i com a element essencial per a un futur digne i humà. Els i les joves no podem consentir més atacs directes d’una classe política que és capaç de mostrar tranquil•lament les possibilitats de construir 100.000 nous habitatges (que no resoldran el problema d’accés a aquest per part nostra) o d’edificar fins a límits vertaderament impensables, que converteixen la nostra costa en un paradigma de la vergonya ecològica i l’urbanisme salvatge.
Cal que plantem cara a l’associació de les constructores i els sectors hostalers amb les nostres governants. No podem cedir-los la propietat de la nostra terra, perquè els cedim també la propietat de les nostres vides, que fa temps que han estat hipotecades.
És hora de dir-ho ben alt: ni un pam de terra ni una gota d’aigua!
Defensem la terra.
El combat maulet continua!
Maulets, el jovent independenstista i revolucionari
|
