|
Estats ocupants, estats imperialistes
Internacional, 05/09/2006
1100 soldats de l’exèrcit espanyol seran enviats al Líban, en compliment de la ressolució 1701 de l’ONU. També tropes franceses marxaran a l’Orient Mitjà, on probablement dirigiran aquesta ocupació militar internacional, que paradoxalment sol anomenar-se “missió de pau”. Els estats que orpimeixen el nostre poble (com tants altres: cors, gallec, basc, bretó, occità…) se’ns mostren de nou com a mers instruments políticomilitars del capitalisme neoliberal d’Occident; amb el “talante” i les bones maneres habituals.
No és cap novetat el carácter intínsecament criminal dels estats-jou construïts sobre l’espoliació i la persecució de les nacions forçosament integrades, oprimides. Tampoc ho és el fet que el fenomen imperialista és el tret comú de la política exterior paneuropea dictada per la llei d’or del sistema econòmic vigent: extracció i acumulació constant de benefici.
Les declaracions i posicionaments hipòcritament oposades a les pretensions geoestratègiques dels Estats Units, queden ara buides de contingut. Interessos electorals en el cas espanyol, interessos econòmics i militars en el francés, conduiren durant el conflicte d’Iraq a una aliança tàctica entre aquests dos estats (junt amb Alemanya i alguns altres). Una aliança que van maquillar com a progressista, racional, pacifista… i que ara mostra la seua vertadera naturalesa: es tractava d’una simple aposta per l’imperialisme europeu (o de la UE), front a l’imperialisme nord-americà en l’escenari de la definició del nou ordre mundial, que es dibuixa en els inicis d’aquest segle.
La justificació és ben ridícula: no pot legitimar-se una ocupació (o l’oposició a aquesta, en el cas iraquià) fent referència a una institució tan sobradament deslegitimada com ho és l’Organització de les Nacions Unides. Però per què buscar arguments sòlids quan es compta amb el poder dels media?
El jovent català es veu obligat, ara més que mai, a refermar la seua solidaritat antiimperialista i internacionalista. Això passa indefugiblement per desemmascarar la hipocresia, la demagògia i els arguments barats que pretenen arrossegar el suport popular cap a una invasió injusta, injustificada, injustificable.
És per això, que entenem imprescindible l’enfrontament amb els estats ocupants, com a pas fonamental en la lluita mundial anticapitalista. De cap manera pot parlar-se en els mateixos termes de la invasió militar del Líban i de l’opressió nacional que sofrim a casa nostra. No podem reduir l’imperialisme a l’ocupació i opressió nacional, ni podem fer-los equivalents (És que no són imperialistes els estats capitalistes alemany i suís que no integren militarment altres nacions en el seu marc estatal? Potser no és un estat ocupant internacionalment reconegut per la seua política al Sàhara, el Marroc, a pesar de ser innegablement un estat titella parassitat per l’imperialisme, pel colonialisme econòmic?).
Maulets considera que l’alliberament social i nacional dels Països Catalans implica la destrucció dels estats capitalista francés i espanyol, no solament com a estructures d’opressió cap al nostre poble, sinó com a eines del capitalisme mundial, com a estructures d’opressió cap als pobles colonitzats per Occident. La lluita per l’alliberament constitueix, per tant, una responsabilitat indefugible per al poble català i per al jovent com a motor revolucionari.
No podem tolerar una resolució que no condemna l’estat d’Israel pels crims de guerra comesos durant aquest estiu i durant els seus sagnants anys d’història. No podem consentir una invasió que només busca desarmar Hezbollah, per deixar via lliure a Israel i les seues maniobres militars (que són les maniobres d’Occident). No podem admetre la imposició d’un acord franco-americà, basat en la recerca del reordenament territorial per part del sionisme, i de la reestructuració econòmica i política per part de la UE i els Estats Units. No transigirem amb el tracte priviligiat a un estat genocida que ha ignorat sistemàticament les resolucions de l’organisme que se’ns ven com a garant de la pau i l’ordre; amb el triomf dels interessos dels negocis de la reconstrucció; amb la condemna a l’ostracisme i a l’engabiament cap al poble palestí; amb els tractats comercials i la provisió d’armament a Israel; amb la impunitat del terrorisme d’estat, els assassinats selectius i la política de la por; amb l’ocupació del territori libanès i siri (ja que la força de pau, en cap cas es situarà en territori israelià) per garantir l’estabilitat antidemocràtica que el capitalisme necesita per tal de perpetrar el robatori i l’espoliació.
Cal que el jovent català plante cara; hem de dir-ho ben clar: les forces d’ocupació ni als Països Catalans, ni al Líban, ni enlloc. Mai sereu benvinguts.
Canya a Espanya i França! Canya al capitalisme imperialista!
El combat Maulet continua. El jovent en peu de guerra!
|
