Mural a Santa Pola: FUTUR EN VENDA el Baix Vinalopó, 01/09/2006 Arriva l'estiu a la vila de Santa Pola, de sobte un poble d'al voltant de 20000 habitants augmenta de manera exagerada la seua població, desenes de milers de persones vingudes majoritàriament del centre peninsular i la veina ciutat d'Elx plenen els seus apartaments préviament edificats pel benefici dels ocupants i que durant la resta de l'any romanen deserts.
Cotxes i més cotxes que saturen les insuficients vies de comunicació del poble per a tal aglomeració automovilística. Aquesta situació no és nova, ja fa més de trenta anys que un petit poble de pescadors va esdevenir un poble turístic. Lluny queda la primera meitat del segle XX on la gent vivia dels productes de la mar i els estiuejants Ilicitans plantaven les seues cases estacionals de fusta a la Platja Llissa; avui en dia tot això s'ha convertit en un mar d'asfalt i ciment, un mar que durant 8 mesos a l'any roman desert i estéril sobre l'antic mar de sorra, dunes i plantes xeròfites.
De manera semblant, viuen molts altres pobles arreu dels Països Catalans, Múrcia i Andalusia. Tot i que els productes de la mar cada cop prenen un preu més elevat per als consumidors, als treballadors del sector cada vegada els costa més rentabilitzar un dia de faena i els joves renúncien a un treball tan sacrificat però tan malament pagat. Això aboca estos pobles a assentar la seua economia en el turisme, una activitat tan productiva com insostenible a curt-mitjà termini, sobretot si això suposa l'edificació massiva del litoral amb la conseqüent destrucció del nostre valuós sòl i el requeriment d'uns recursos hídrics que la nostra pluviositat no pot abastir.
El problema es que cada vegada va a més, els constructors amb l'ajuda dels polítics posen en pràctica la premisa capitalista de l'obtenció del màxim benefici a costa de la nostra terra, una terra que s'ens ha negat a la gent a base de la seua destrucció legitimada pel benefici econòmic.
Aquesta es una demostració de que el capitalisme ens deixa sense res, ens neguen la nostra terra per seguir amb el seu joc d'intentar viure millor que la resta a tota costa, mentres nosaltres ens benem els ulls i seguim participant del joc.
La destrucció de la nostra terra, es una part més de la nostra destrucció com a poble!
El combat maulet continua!
Visca la Terra!
Arriva l'estiu a la vila de Santa Pola, de sobte un poble d'al voltant de 20000 habitants augmenta de manera exagerada la seua població, desenes de milers de persones vingudes majoritàriament del centre peninsular i la veina ciutat d'Elx plenen els seus apartaments préviament edificats pel benefici dels ocupants i que durant la resta de l'any romanen deserts. 
