|
[Manifest Nacional] Acollim l’ immigrant, foragitem l’ ocupant!
Països Catalans, 07/10/2006
Avui, dia 7 d’octubre, ens trobem davant una jornada euroafricana de mobilització pels drets dels i les immigrants a Europa i contra les polítiques repressives, cegues i insensibles aplicades pels estats de la UE en aquest aspecte. L’escenari d’aquesta convocatòria ve envoltat, en les darreres setmanes, d’una represa del debat en un moment en què la simbiosi entre alarmisme i respostes repressives i d’expansió de les competències frontereres ha convertit l’entrada a Europa a través dels dominis espanyols en el centre d’aquesta problemàtica a nivell internacional.
Dins del circ polític espanyol, aquest debat s’ha traduït en una enorme irresponsabilitat i un vergonyós electoralisme que l’ha fet estèril i superficial. La incapacitat notòria de les forces polítiques preponderants per trobar solucions immediates a aquesta greu problemàtica es fa cada vegada més palesa. La ceguera (intencionada) a l’hora de visibilitzar les vertaderes causes i implicacions del fenomen migratori a escala planetària resulta evident i es converteix en una part fonamental del problema. Es desvia la nostra atenció, exclusivament, cap al flux nord-africà que representa un percentatge prou inferior al de la resta de nouvingudes i es margina la societat i les principals afectades de la cerca de vertaderes polítiques integradores a nivell econòmic, social, cultural… Al contrari, l’única resposta és el tancament de fronteres i la persecució dels fluxos migratoris; i per al conjunt d’immigrants ja arribats, l’apartheid i marginació en els àmbits políticosocials, front a l’assimilació en l’àmbit cultural (que d’una forma contundent ja es palesaren com a ineficients i opressives ara fa un any a l’estat francés).
Se’ns oculta la vertadera essència del problema: un sistema econòmic que només pot generar precarietat i injustícia a escala planetària, que polaritza les relacions econòmiques mundials entre un centre capitalista i la resta d’indrets, posats integralment al servei dels interessos del capital occidental. El capital gaudeix d’una mobilitat total i absoluta (com mostren les deslocalitzacions), mentre que es posen barreres inhumanes a la circulació de les persones; mentre que se selecciona la mà d’obra més qualificada dels països colonitzats i es potencia el perniciós efecte de “fuga de cervells” que sumbmergeix aquests països en dinàmiques insostenibles i en espirals d’empobriment.
Les necessitats econòmiques i demogràfiques europees són ben clares (i així queden reflectides en les dades oficials), però al mateix temps, els límits per integrar i atorgar condicions dignes i drets polítics a les persones migrades es troben en la mateixa lògica d’un sistema obsolet.
El ressorgiment de la xenòfobia i les forces ultradretanes, l’increment de les activitats mafioses o la delinqüència, l’aïllament i “guetificació” de molts dels col•lectius d’immigrants, les postures assimilacionistes que conceben les cultures i les nacions com quelcom estàtic, abstracte i amb una essència immutable... en són una bona mostra.
Els Països Catalans, són en aquests moments la destinació més comú entre el nouvinguts a l’estat espanyol (i també en les migracions intraestatals); malgrat que a Catalunya Nord la situació és diferent i els joves es veuen forçats a emigrar, en moltes ocasions.
Actualment, milers de joves arriben dia a dia a casa nostra, però les estructures integradores, que durant tants segles caracteritzaren el nostre poble, en anteriors processos migratoris, queden totalment impotents en l’era de la globalització capitalista. Aquest nou segment de catalanes (entre elles moltes joves) són ara essencials per endegar vertaders processos de transformació i d’alliberament social i nacional. Les condicions d’extrema precarietat i explotació desmesurada a què porta la desregulació i la necessitat, els converteixen en subjectes fonamentals de l’opressió capitalista a casa nostra. La participació d’aquests joves immigrants és, doncs, bàsica per tal que el jovent català esdevinga motor de canvi, per tal de construir la unitat popular, més enllà de les divisions entre ciutadans de primera o segona classe, que els estats ocupants contribueixen a imposar.
Exigim doncs, a la classe política, passos endavant per tal de resoldre la conflictivitat i la desestructuració social. Això passa per la regularització sense condicions de tots els immigrants, per la defensa sincera dels drets humans (especialment laborals), per la fi de la repressió, la persecució i l’acosament (a dins o a fora de les fronteres), la derogació de les lleis d’estrangeria i l’obertura de processos inclusius amb els nous sectors socials, l’expansió dels drets polítics, la fi de la corrupció i els abusos empresarials o policials, l’agilització dels permisos de treball, la fi de la criminalització dels processos migratoris, la transparència i les inversions en centres d’acollida per a menors, i, sobretot per polítiques encaminades a reconèixer el deute històric cap als països emissors d’immigrants i a tractar de pal•liar les conseqüències de l’espoliació...
Els estats francés i espanyol, amb el seu jacobinisme assimilador i el seu paper titella en mans de les forces neoliberals, se’ns mostren absolutament inservibles a l’efecte. El jovent català (tant els nouvinguts d’ara com els d’anys o segles anteriors) està ben decidit a fer front a una situació indigna i caòtica, com tantes en què ens sumeix el capitalisme i les estructures estatals alienes i opressives. És entre tots i totes que podrem construir contrahegemonies; que podrem fer front a la ultradreta d’ España 2000, Front National o Unitat Nacional Catalana; que podrem participar com a joves en la construcció nacional de forma dinàmica, horitzontal, participativa i policèntrica; que podrem contribuir i dur endavant el pocés d’alliberament del poble català.
Acollim l’immigrant, foragitem l’ocupant!
El jovent català cap a la independència i la revolució.
El combat maulets continua!
|
