Les jornades van començar el dilluns dia 11 al Casal Popular de Castelló amb una xerrada del lingüista i membre de l'Institut d'Estudis Catalans Vicent Pitarch sobre el Congrés de la llengua catalana del 1906 i la seua projecció en la societat valenciana. En l'acte, al qual van asistir més d'una vintena de persones, el ponent va parlar sobre les institucions lingüístiques valencianes contemporànies al Congrés (Lo Rat Penat i València Nova, principalment) fins a la signatura de les Normes del 32, moment en què els intel•lectuals valencians van assumir com a aptes per a la variant valenciana de la llengua catalana les normes de Pompeu Fabra i l'Institut d'Estudis Catalans.

El segon acte de les jornades va tenir lloc, també al Casal Popular de Castelló, el dimecres 13 de desembre amb una xerrada sobre la integració en la nostra llengua dels nouvinguts i nouvingudes al nostre país, a càrrec de dos membres de Veu Pròpia, associació de nous i noves parlants a favor del valencià i un militant de Maulets. Els membres de Veu Pròpia van explicar, davant d'una vintena de persones, les activitats i campanyes que realitza la seua associació per fer efectiva la integració en valencià, com la campanya Adopta el valencià!, que ara mateix estan duent a terme. El militant de Maulets va incidir en el fet que els immigrants tenen necessitats més urgents a resoldre abans d'aprendre el català, però que parlar-los en castellà pel fet de vindre de fora també implica una discriminació. A part, hem de tindre ben clar que el futur del nostre moviment passa per la integració dels immigrants al nostre procès d'emancipació popular, i cal començar a treballar en aquest sentit.

Les jornades (in)formatives es van tancar el divendres dia 15 amb un passi de vídeo sobre la transició política valenciana, Del roig al blau, en què s'explica tot el procés de transició del franquisme a la democràcia actual en l'àmbit valencià, fins arribar a l'aprovació de l'Estatut d'autonomia de la Comunitat Valenciana, marcada pel que es va anomenar la batalla de valència, que va implicar un alt grau de crispació a dins la societat valenciana, fins a arribar a extrems com atemptats contra personalitats com Joan Fuster. L'acte va finalitzar amb un sopar vegetarià al Casal Popular de Castelló. Durant tot el dia unes cinquanta persones van anar passant pel Casal Popular.

La vessant reivindicativa ha arribat el dissabte 16 amb la manifestació que, sota el lema Qui perd la llengua perd la identitat! Amb una assistència d'unes 300 persones ha recorregut els carrers del centre de la capital de la Plana, de manera festiva i sense incidents. La manifestació, finalment, s'ha fet per l'itinerari previst; malgrat el canvi d'opinió de l'ajuntament, ha existit una voluntat de censura a la defensa que fan els joves de la comarca del valencià, com diria Enric Valor, “el català de tots”. La manifestació ha acabat, per tant, al carrer Cavallers, on s'ha llegit un manifest i s'ha recordat els companys que estaven a Vinaròs combatent el feixisme d'España 2000.

Les jornades han acabat amb un concert a la Sala Zeppelin, en què diversos grups d'arreu del País Valencià han aportat la vessant festiva a la reivindicació d'enguany amb diferents estils musicals. Així, el grup de la Plana Skarrak obria el concert a les 22:30 amb ska. Després, Abuso de poder, grup de punk de la Plana Baixa, i Un entre tants, grup de rock de l'Horta. El concert ha acabat amb l'actuació de Prisoners of War, grup d'street-punk del Camp de Morvedre.

L'assemblea de la Plana valora molt positivament les jornades, i segueix treballant perquè la diada de les Normes esdevinga un punt de referència pel que fa a la defensa de la llengua arreu dels Països Catalans. En aquest sentit, volem agrair a tots els col•lectius que s'han adherit a la nostra reivindicació i que ens ha donat suport i difusió: el STEPV (sindicat de treballadors de l'ensenyament del País Valencià?, la FOLC (federació d'organitzancions en defensa de la llengua catalana), així com EU i la COS (coordinadora obrera sindical), i a la gent d'Indymedia, l'Avanç i Endavant (organització socialista d'alliberament nacional) per la difusió que han fet de la convocatòria a través de les seues pàgines web.


Manifest nacional: Qui perd la llengua perd la identitat!

Un any més, el jovent de la Plana ix al carrer per commemorar la signatura de les Normes de Castelló, que l'any 1932 van suposar un important avanç en la normalització de la nostra llengua al País Valencià: s'acceptava la normativa de l'Institut d'Estudis Catalans, per tant, tots els parlants del català compartíem un mateix model d'escriptura.

Ara, aquest model només es discuteix des de sectors i institucions pseudofeixistes i espanyolistes recalcitrants com la RACV, que, utilitzant la famosa consgina del divideix i venceràs, ataquen la unitat de la nostra llengua en un intent de separar, amb ella, el nostre poble. Davant d'això, la nostra actitud només pot ser de rebuig i d'enfrontament directe.

No obstant això, el problema de fons de la nostra llengua –tant ara com quan es van firmar les Normes— va molt més enllà: és l'ocupació del nostre país per part dels estats espanyol i francés, que s'acosta ja als tres-cents anys en el territori valencià. L'ocupació dels Països Catalans és el principal artífex de la substitució lingüística, en produir-se una situació de desequilibri entre la llengua de l'ocupant, que envaeix tots els àmbits de la nostra vida (les escoles i instituts, les institucions, els mitjans de comunicació, el cinema, etc.) i la nostra llengua, que es va veient apartada a un ús cada vegada més reduït a un ambient familiar.
El bilingüisme que ens volen vendre com a enriquidor amaga una altra realitat: és només unidireccional, per a un valencianoparlant és necessari conèixer el castellà, mentre que per a un castellanoparlant no existeix cap necessitat de conèixer el català. Cal atacar la fal•làcia del bilingüisme, ja que la convivència de dues llengües en un mateix espai només pot durar un cert temps: al final, una de les dues sempre acaba desapareixent.

Hem de ser ben conscients que les institucions sucursalistes espanyoles i franceses no faran res pel català, a part de ridícules campanyes que pretenen desplaçar al terreny de la individualitat la responsabilitat de mantenir viva i útil la nostra llengua; mentre es desfan dels deures que haurien d'assumir com a suposats representants de la voluntat democràtica, i infravaloren les potencialitats col•lectives de resistència que ha mostrat el nostre poble al llarg de la història. Han de ser les classes populars les que prenguen la iniciativa en favor del català, les que el facen extensiu a tots els àmbits, les que acullen els immigrants en la nostra llengua i els integren d'aquesta manera a la lluita per l'emancipació popular als Països Catalans.

El jovent català hem de tindre ben clar que el triomf del procés que ens ha de portar a la independència passa per la integració a la nostra lluita de les joves nouvingudes en el procés d'alliberament i construcció nacional dels Països Catalans. Cal que siguem ben conscients que tenen problemes urgents i immediats per resoldre (sense oblidar mai que un dels nostres principals reptes i objectius com a moviment ha de ser la integració dels immigrants en la nostra llengua), i hem de ser conscients alhora que les seues lluites quotidianes han de formar part de la nostra creació d'espais de contrapoder.

Cal que les classes populars catalanes prenguen una desició ferma de no perdre la llengua que ens identifica, i que integren la lluita en defensa del valencià a la resta de lluites que mai hem de perdre de vista si volem veure la consecució del nostre objectiu: l'alliberament social i nacional, la construcció d'uns Països Catalans nacionalment lliures, sense classes ni discriminació per raons de gènere, raça o opció sexual. La lluita per la llengua ha d'anar unida, per tant, als combats en defensa del territori i contra l'especulació, a la revolució sexual, a les lluites contra la precarietat laboral, etc.

Els estats capitalistes espanyol i francés ja han condemnat a mort la nostra llengua, i amb ella, l'element que més ens identifica com a poble de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. No deixem que ens roben la identitat: parlem en valencià! Parlem en català!

El jovent en peu de guerra per la llengua!
El combat maulet continua!
Visca la terra!

Maulets, el jovent independentista revolucionari
Assemblea comarcal de la Plana
Castelló de la Plana, desembre de 2006