|
La Directiva Bolkestein
, 24/05/2006
Què és la Directiva Bolkestein? Breu explicació sobre aquesta directiva comunitària de la UE.
Directiva Bolkestein
La Directiva Bolkestein era aprovada per la Comissió Europea, enmig del silenci i l’ocultació d’informació, el dia 16 de febrer d’aquest mateix any i consisteix en un conjunt de mesures destinades a les activitats econòmiques terciàries i al mercat dels serveis. Redactada per l’excomissari Bolkestein, va despertar, en principi, un important rebuig per una part de la socialdemocràcia i el reformisme europeu.
Aquesta oposició es basava fonamentalment en la crítica a un dels seus elements més descaradament precaritzador i desregulador: l’anomenat “principi d’origen”. Aquest consistia en l’aplicació en les relacions laborals o en matèria de costos socials de les empreses, la legislació del país on estava situada el domicili social de l’empresa. D’aquesta manera, es permetia que les empreses es relocalitzar, establint, per exemple, sèus fantasma, a aquells països de la UE amb una legislació més suau: en matèria laboral, financera, mediambiental. Vist així, no resulta gens casual, l’estranya coincidència temporal de la proposta i aprovació de la Directiva amb l’entrada de 10 nous estats a la UE amb legislacions molt més laxes en tots aquests aspectes.
Finalment però, aquest punt era retirat del text proposat i s’aconseguia així el consens entre el Partit Popular Europeu i la socialdemocràcia. Malauradament tanmateix, mitjançant trucs retòrics i buits legals (articles 43 i 50 del Tractat pel qual s’estableix una Constitució per a Europa, i de la mateixa directiva: 3.2) i amb un conflicte de competències entre les diferents administracions, no resolt, s’aconsegueix establir la possibilitat d’aplicar-lo malgrat la retirada oficial del text.
No obstant això, els atacs del capital europeu cap a la classe treballador i, sobretot, el jove precariat, no quedaven ací, sinó que s’establia una classificació dels serveis (Serveis d’Interès Social i Serveis d’Interès Econòmic Social), que permet que tots aquells serveis que puguen considerar-se remunerats (i en aquest punt la barrera és molt prima, ja que les taxes pagades per la majoria dels serveis públics poden considerar-se una remuneració) queden sotmesos a les lleis de l’oferta i la demanda, que regularia d’aquesta manera les relacions laborals, com també la prestació de serveis necessaris i fins ara a l’abast de tothom (educació, cultura, sanitat, etc.).
Es compleixen doncs, les premisses sobre liberalització i supressió de les barreres a la mobilitat del capital i el treball (que afavoreixen les deslocalitzacions i les migracions), fixades per l’OMC, Acord General sobre el Comerç dels Serveis.
Suposa per tant, un atac imperdonable que sotmet el benestar i les condicions de vida de la majoria de la població (el sector serveis és un 70% del PIB de la UE) i especialment del jovent, principal afectat per les ocupacions estacionals i precàries dels serveis.
|
