[Internacional] Comunicat de "Izquierda Castellana" 27 de setembre de 1975- 27 de setembre de 2007. Quan es jutjaran els crims del franquisme? Castella, 01/10/2007
La matinada del passat 27 de setembre de 1975 cinc antifeixistes eren afusellats a Madrid, Barcelona i Burgos, complint-se les penes de mort dictades als corresponents consells de guerra sumaríssims, celebrats molt pocs dies abans, entre el 28 d’agost i el 19 de setembre.
Tots els afusellats van ser brutalment torturats durant la seva detenció. Tortures que van denunciar. Els responsables policials d’aquella operació van ser personatges ben coneguts com el comissari Roberto Conesa i Antonio González Pachecho, alias “Billy el nen”, reconeguts torturadors.
En el procés, els tribunals militars, no respestaren la pròpia legalitat franquista. Volien morts, ràpidament i a qualsevol preu, per tal de donar una lliçó al moviment popular antifeixista, ascendent en aquells moments.
Les execucions en aparèixer l’alba del 27 de setembre foren una autèntica orgia de sang; els botxins, Guàrdies Civils i policies voluntaris més molts altres membres d’aquests cossos acudiren a veure “l’espectacle”. Com en els vells temps.
El pare d’un dels afusellats, Xose Humberto Baena, va demanar a través d’una carta al rei Joan Carles I clemència pel seu fill. La resposta la va fer arribar el cap de la seva casa militar, Alfonso Armada, dient que res es podia fer. Joan Carles I era en aquells moments el segon a la jerarquia del règim franquista, i ja havia estat Cap de l’Estat interí per malaltia de Franco. Probablement podia haber evitat aquells crims. Però no només no va moure ni un dit sinó que va acompanyar a Franco l’1 d’octubre al balcó del Palau Reial, en la darrera concentració de recolzament al “Generalísimo” a la Plaza de Oriente, que tenia com a finalitat la celebració de les execucions dutes a terme pocs dies abans.
L’any 2001, la família de Xosé Humberto Baena va iniciar un procediment per aconseguir la nul•litat del consell de guerra sumaríssim que va dictar la seva condemna a mort. Els tribunals espanyols han tornat a rentar-se les mans i tal i com va dir Joan Carles I, van assegurar que res es podia fer. El Tribunal Europeu de Drets Humans tampoc ha volgut entrar a investigar el fons de la qüestió.
Ens sembla absolutament patètic i expressió d’una hipocresia sense límits, que els magistrats dels alts tribunals espanyols es dediquin a processar i a investigar a responsables de crims d’estat a Argentina, Xile, etc. i amaguin el cap sota l’ala o donin per bons els crims comesos per l’Estat Espanyol a l’Estat Espanyol.
Transcrivim una part de la darrera carta que Xose Humberto Baena va enviar a la seva família:
“Pare, mare...Demà m’executaran, us vull donar ànims. Penseu que jo moro però que la vida segueix.
Quan m’afusellin demanaré que no em tapin els ulls, per veure la mort de cara. Que la meva mort sigui la última que dicti un tribunal militar. Aquest era el meu desig. Però tinc la sensació que en vindran moltes més. Mala sort! Una setmana més i compliria els vint-i-cinc. Moro jove però estic content i convençut.”
La commemoració d’aquest 27 de setembre del 2007 ve acompanyada de la presentació de l’avantprojecte per part del govern de Zapatero, sobre les víctimes del franquisme.
Aquest avantprojecte ens sembla una autèntica burla a totes les persones que deixaren la seva vida en la lluita antifeixista i una autèntica burla a aquells que lluitaren autènticament contra el feixisme-franquisme i aconseguiren sobreviure.
Per dignitat, per respecte a la memòria d’aquells que tant van donar en la lluita, no podem permetre que aquest avantprojecte segueixi endavant.
Abans de que aquest projecte sigui aprovat és preferible que les coses segueixin com estan actualment. Aquest projecte de fet, significa la legalització de tota repressió realitzada durant el règim franquista
