Crò nica de l'homenatge a Miquel Grau Alacant, 15/10/2007
Convocat per Endavant (OSAN), Maulets i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, el passat dissabte 6 d’octubre la Plaça dels Cavalls d’Alacant acollí l’homenatge a Miquel Grau en el 30 aniversari el seu assassinat.
Agredit per un jove feixista amb una rajola, el jove Miquel Grau es trobava enganxat cartells de la Diada del 9 d’Octubre junt amb altres companys del Moviment Comunista del País Valencià.
Amb aquesta convocatòria, les organitzacions de l’Esquerra Independentista hem volgut recordar la figura d’un jove militant, compromès amb la seua terra i la seua classe, enfront del tel de silenci i oblit que sobrevola pels que alguns anomenen Transició a la Democràcia.
Al llarg de l’acte, iniciat amb els sons de la dolçaina i el tabal, es llegiren diversos poemes de lluita i record a Miquel Grau de Vicent Andrés Estellés.
En el parlament conjunt de les tres organitzacions, s’assenyalà que “ni oblidem ni perdonem als assassins i als qui com els assassins menyspreen al poble, a la llengua del poble i a la nostra dignitat”. Així mateix, les organitzacions convocants refermaren el seu compromís de lluita: “continuarem encartellant, manifestant-nos, actuant i lluitant per uns Països Catalans lliures i independents, igualitaris i sense feixistes ni cap classe dominant”.
Una emotiva muixeranga conclogué l’acte, emplaçant a continuar en la lluita diària.
Açò passà a Alacant[publicat a L'Accent, número 113]
La plaça dels Cavalls és un dels indrets més representatius, junt amb l´Esplanada, d´Alacant. Els espanyols en diuen "de los Luceros", pels 4 rosins que la decoren. A un dels seus racons, concretament al número 11, s´amaga una de les històries fosques de la ciutat. La nit del 6 d´octubre de 1977, un jove morí assassinat. Estàvem a la Transició, i la Diada del 9 d´Octubre se celebrava, aquell any, a Alacant. Miquel Grau, juntament amb altres tres membres del Moviment Comunista del País Valencià enganxava cartells de la Diada del País Valencià. Mentre aquest jove, que tenia 20 anys, complia amb el seu quefer militant, un altre jove, de 19 anys, se´l mirava des de la finestra de sa casa. La casa de la família Panadero Sandoval, propietaris d´una gasolinera a l´eixida de la ciutat i coneguts reaccionaris. Des d´allà es llançà una rajola, que impactà en el cap de Miquel Grau. Finalment, aquest moria el 16 d´octubre.
Si la Diada del Nou d´Octubre celebrada a Alacant el 1977 fou multitudinària, més ho va ser el soterrar del jove comunista. 8000 persones acompanyaren el taüt, cobert per una quatribarrada, des de l´Hospital General fins a la Plaça de Bous. Allà, la policia postfranquista esperava la comitiva, impedint la continuació de la marxa. Ja ho cantà Al Tall, en una cançó-homenatge editada el mateix 1977: "no poguérem dir-li adéu, soledat de l´ai ai ai, perquè el taüt ens furtaren".
Hui, trenta anys després, encara patim la Transició segrestada. El franquisme i l´oligarquia que se sustentava en ell deixà ben lligat el canvi institucional. A canvi de la legalització dels partits polítics d´oposició, l´economia de mercat i la unitat de la pàtria continuarien esdevenint els pilars d´Espanya, juntament amb la monarquia, successora en vida de Franco. La república, l´autodeterminació, o el socialisme, passaven a formar part dels silencis de l´esquerra formal. Pel camí els feixistes es dugueren Gustau Muñoz a Barcelona. A Alacant, a Miquel Grau. "Per guanyar la llibertat, soledat de l´ai ai ai, quants germans tenen que caure?"
