Canya a la hispanitat, canya al capital! La Plana, 22/10/2007
El 12 d'octubre es commemora, arreu de l'estat, la descoberta d’Amèrica per Cristòfol Colom. Però la data pren un sentit molt més ampli. El dia de la hispanitat s'ha establert com una data que no tan sols celebra la brutal irrupció d'occident en terres indígenes, sino també com un recordatori de la unitat de l'estat enfront de les realitats nacionals que hi estan integrades i oprimides.
Des de Maulets volem recordar que, des de l’inici de l’ocupació, l’estat espanyol (i el francès) ha imposat tot el que ha volgut al nostre poble, exprimint-lo i anihilant-lo per sistema, i negant la seua identitat intentant assimilar-lo lingüísticament i culturalment.
Paral•lelament a l’expoliació per part dels colons castellans de les terres americanes, ací als Països Catalans es començaven a introduir els costums i la llengua castellana a la cort catalana, de mà dels reis de la dinastia Trastàmara. Des de llavors, tot ha sigut una contínua reducció de drets dels quals, com a poble, hauríem de poder disposar. Hem hagut d’aguantar l’abolició dels Furs, la crema de Xàtiva i Vila-real, i de tantes altres ciutats. Hem hagut d’aguantar que la nostra llengua es relegués a un segon terme, eliminant-la de la vida pública, de l’administració i dels llocs de cultura. Hem hagut d’aguantar que amb la ferma intenció dels Borbons d’unificar les lleis i costums a tot l’imperi, s’intentara esborrar tota la rica tradició i identitat catalanes.
Però això només fou el principi de les imposicions espanyoles. A principi dels anys trenta es va veure com, amb l’adveniment de la república espanyola (el període més democràtic de la història de l’Estat espanyol) el govern reprimia durament la proclamació de l’Estat català feta per Francesc Macià, i com van cedir ben poca autonomia als Països Catalans (al País Valencià mai es va arribar a aprovar cap Estatut) per mantenir-nos ben lligats a l’estat espanyol. Després d’una Guerra Civil guanyada pel feixisme, que creixia per tota Europa, vam haver d’aguantar que la dictadura franquista reduís la cultura catalana a un mer folklore, i perseguís la llengua catalana, que quedava reduïda als àmbits més domèstics i estava exclosa de qualsevol presència social. També devem a aquell malaurat període de la nostra història la conversió dels Països Catalans en un balneari per a Europa, amb tots els problemes que en l’actualitat es deriven d’aquest model econòmic.
I després d’aguantar tot això, la destrucció, la negació dels drets i l’humiliació sofrida a les seues mans, hem d’aguantar que després d’anys de la seua democràcia nombrosos símbols feixistes seguisquen poblant els nostres carrers, que noms com Serrano Súñer, conegut líder franquista, figuren amb honors a places dels nostres pobles i ciutats, i que en dies com avui, dia de la hispanitat, ens refreguen per la cara l’orgull amb què recorden totes aquestes atrocitats.
Hem hagut d’aguantar una reforma constitucional que en cap moment va suposar un trencament amb la dictadura, sinó que va ser una eixida pactada perquè tot quedés atado y bien atado; el marc constitucional, a més, ens ha soterrat en el gran capital, que segueix exprimint-nos com altres poders més antics ja havien fet. Hem d’aguantar que ja s’hagi urbanitzat el 90% de la costa valenciana, que l’interior també comence a urbanitzar-se, a més de convertir-se en el productor d’energia per a la costa i en un gran abocador per als residus que genera el litoral, mentre polítics corruptes i empreses sense escrúpols s’embutxaquen milions a costa del nostre esforç. Hem d’aguantar que el nostre jovent no puga accedir a un habitatge digne, que els contractes fem siguen la pràctica totalitat dels que se signen, que la precarietat s’apodere de tots els àmbits de la nostra vida.
Sota el capital hem d’aguantar que la via de progrés siga la destrucció del nostre territori, l’expansió sense control, el desaprofitament de recursos i el joc brut.
Hem hagut d’aguantar tot això de mans dels borbons i els franquistes d’abans, i de l’actual poder estatal i els botiflers que governen les diverses autonomies, que fins ara han regit el nostre futur, i a Maulets ja en tenim prou. I avui, el dia en què celebren les seues matances, el dia en què el seu orgull desfila pels carrers, el dia que ens recorden que ells segueixen controlant les nostres vides, nosaltres els recordarem que n’estem farts i que seguirem lluitant pel nostre alliberament, fins al final.
El combat maulet continua!
Canya a la hispanitat i al capital!
Maulets, el jovent independentista revolucionari
Assemblea comarcal de la Plana alta
Castelló de la Plana, Països Catalans, a 12 d’octubre de 2007
El Bloc Anticapitalista, creat desde diferents organitzacions de Castelló de la Plana, ha estat lluitant desde l’u de Maig de 2007 per oferir una veu crítica a totes les mentides del sistema. Des del Bloc considerem que és necessària aquesta resposta i l’unitat popular, perquè són les úniques armes de què disposem.
El 12 d’Octubre és per a nosaltres una altra data clau, per tot el que representa. Originàriament anomenada el Día de la Raza, des de sempre ha simbolitzat el domini de l’estat espanyol sobre Llatinoamèrica i altres territoris i nacions oprimides, sempre ha estat la celebració del genocidi i l’expoliació d’altres pobles que van permetre la supervivència del seu sistema. És també el dia de les forces armades, a les que es pretén donar una imatge de forces de salvació que no s’adiu en absolut al que fan a la fi i per al que s’entrenen: sembrar la destrucció allà on els va bé als poderosos.
Per tot això, per al mateix dia 12 vam convocar la manifestació que, sota el lema “12 d’Octubre, res a celebrar”, i amb una assistència de més de vuitanta persones, va fer el recorregut desde la Plaça de la Independència fins la plaça Maria Agustina, passant pel carrer de Saragossa i l’avinguda del Rei, sense incidents destacables. Finalment, en arribar a la subdelegació del govern, es va llegir el manifest i es va donar per acabada a manifestació.
El dia següent, dins el mateix marc d’actes per al 12 d’Octubre, a la nova seu del Casal Popular de Castelló es va fer la presentació del Bloc Anticapitalista, explicant perquè es crea i quins objectius té, i es va passar el vídeo “Donde se cuece la guerra”, produït per la Plataforma per la Desmilitarització de la Serra de Chinchilla, que tractava justament de la problemàtica causada per les proves que l’exèrcit espanyol i l’OTAN fan en aquesta serra, i que van poder veure gairebé quaranta persones. Quan va acabar el vídeo es va servir el sopar vegetarià a preu popular per més de vint persones i es van donar per acabats els actes del bloc per al 12 d’Octubre.
12 d’octubre, res a celebrar
El 12 d’octubre no tenim res a celebrar, ho hem dit i ho seguim dient. Però enguany, ho diem més fort que mai: des de la força que ens dóna la unitat i el treball conjunt en l’encara jove Bloc Anticapitalista, sorgit de la suma de visions i pràctiques heterogènies, però amb un posicionament clar i coincident respecte la injustícia estructural de l’actual estat de coses.
Entenem que el 12 d’octubre consisteix justament en l’exaltació oficial d’aquesta injustícia i és per això que, per nosaltres, no pot ser un dia de celebracions i commemoracions, sinó de lluita. Una lluita que ni comença ni s’acaba ací, però que en aquesta jornada ha de servir per mostrar que som moltes les persones que estem disposades a plantar-los cara la resta dels dies de l’any que, al cap i a la fi, també són els seus dies. Els dies de la hispanitat i del genocidi, del militarisme, de la dominació i del feixisme institucional i militant.
En el 12 d’octubre es conmemora l’inici de l’espoliació i l’eliminació sistemàtica dels pobles americans; l’explotació de milions de persones i dels recursos naturals; la destrucció del territori, de cultures i de pobles sencers; la introducció d’epidèmies (en forma de malalties o de substàncies com l’alcohol) i l’extracció de riqueses que han assegurat durant segles el domini occidental del món.
Se celebra el domini blanc, europeu, espanyol; les glòries d’una Espanya, no sols com a presó de pobles, sinó com a potència imperial opressora. Les premisses d’un nacionalisme asfixiant i agressiu que també a Castelló hem patit i seguim patint de la mà de les diverses forces polítiques i repressives.
Però, a més a més, convé no ignorar que aquesta data no és només un dia per recordar les antigues aberracions comeses per un estat genocida; tot el contrari, encara actualment té una funció molt profitosa per a aquells i aquelles que tenen les regnes de les nostre vides.
En primer lloc, els seus media i el mateix caràcter festiu d’aquesta jornada, ens presenta el 12 d’octubre com el dia de “tots els espanyols”. S’obvia així, el fet que són moltes les persones que no volen seguir sent espanyoles, i que som molts els que pensem que no hi pot haver cap dia per tots i totes; que no podem celebrar res junt amb els explotadors, els especuladors, els repressors i els feixistes. Ara cal que fem sentir la nostra veu, crítica i rupturista, que triem allò que volem combatre i allò que volem celebrar. Ara toca atacar les seues celebracions, lluitar per un calendari laboral propi, crear espais al marge de la seua oficialitat casposa.
Però també s’utilitza aquesta festivitat per lloar i admirar el paper democràtic i “en defensa de la pau” que suposadament juga l’exèrcit espanyol, com també els cossos repressius de l’estat, especialment la Guàrdia Civil. És hora que trenquem amb les ridícules manipulacions, amb els discursos absurds que afirmen el paper humanitari i pacífic de les forces armades; és hora que parlem de la importància econòmica creixent de l’estat espanyol en el mercat armamentístic: un dels sectors econòmics més marcadament criminal i destructiu; o de la participació espanyola en la política imperialista mundial. És hora de deixar clar el caràcter repressor de les Forces de Seguretat de l’Estat, en aquest cas, d’un cos anacrònic, com és la Guàrdia Civil, que ja ha demostrat i segueix demostrant de quin costat està i que la seua missió no és la de garantir la seguretat de tots, que la justícia no és igual per a totes.
Ha arribat el moment, per tant, de plantar-los cara, de cridar ben alt que a Castelló seguim donant guerra i que seguirem donant-la. La Hispanitat és genocidi i repressió. El 12 d’octubre, res a celebrar!
