[Ens preocupa... aquesta democrà cia] Dossier sobre la persecució policial i judicial a la lluita contra el pla caufec Esplugues de Llobregat, 31/01/2008
Aquí teniu el dossier sobre la campanya 'ens preocupa'
actualitzat per a que tothom se'l pugui descarregar i imprimir. Tracta sobre la
situació de persecució policial i judicial que pateixen a Esplugues les
persones oposades al projecte urbanístic "Pla Caufec" i altres lluites.
Ens preocupa la persecució discriminada que l’ajuntament d’Esplugues dirigeix cap a la Plataforma Popular contra el pla Caufec, algunes persones relacionades amb ella i les entitats que li donen suport. No ens ve de nou, però ens preocupa el caràcter que pren avui dia des de que el cos policíac dels Mossos d’Esquadra persegueix unes “il·legalitats” i fa la vista grossa amb d’altres. Repetim: accions “il·legals” de denuncia del pla Caufec i la il·legalitat que suposa el pla Caufec en si mateix. Com hem dit algun cop, la mateixa desproporció que significa aquest megaprojecte urbanístic al nostre poble és aplicada a qui s’oposa a ell.
L’origen de la lluita contra el planejament que vol cimentar la muntanya de Sant Pere Màrtir és la defensa d’una sèrie de principis ètics i ambientals i a la vegada la denuncia de les irregularitats i les il·legalitats del procés administratiu promogut pel govern local. Aquest col·lectiu de persones ens trobem en la inesperada paradoxa de defensar lleis capitalistes amb actes considerats il·legals per tal de difondre un dels conflictes que tenim a Esplugues des de fa més de 16 anys.
Després de no acceptar cap proposta veïnal en 16 anys, el govern del PSOE a Esplugues ha intensificat el control i la penalització a l’oposició popular a la gestió municipal i a les seves polítiques en els darrers anys. La manca de diàleg del govern, en majoria absolutista des de fa 24 anys, i la nul·la transparència en la presa de decisions sobre assumptes que afecten a milers de persones han augmentat des de que P. Díaz presideix l’ajuntament. El mateix dia que assumeix l’alcaldia per abdicació (12/6/2006), un centenar de persones, moltes d’elles representants d’entitats legals d’Esplugues, tenien prohibida l’entrada a l’ajuntament. El següent ple municipal, un grup de persones tampoc pot entrar si no és escorcollada. Després aquesta mesura es converteix en norma fins que han aconseguit que la gent crítica deixi d’anar als plens municipals.
L’alarma
Les alarmes van saltar quan una persona del poble va ser posada per ordre judicial en cerca i captura ja que no havia recollit una sentència que la condemnava a pagar més de 500 euros de multa per no mostrar la documentació a dos mossos d’esquadra durant la realització d’un acte públic al carrer. La seva detenció per la policia local i la nit a comissaria per aquest fet va servir per explicar a tothom les causes pendents que tenen algunes persones per les diferents accions per difondre el conflicte del pla Caufec i les acusacions que fan els mossos d’esquadra per la manifestació del 6 d’octubre de 2007. Aquell dia, centenars de persones van desmuntar part de les obres del pla urbanístic, però només 6 d’elles més altres sense identificar per la policia són acusades pels mossos de ser les autores de 5 delictes i una falta. A saber: desordres públics, contra la seguretat del trànsit, danys, atemptat a l’autoritat i de manifestació il·legal, així com el furt d’una boina de policia. El proper 30 de gener han d’anar a declarar als jutjats d’Esplugues.
Arrel d’això, aquest grup de persones i l’assemblea de la lluita contra el pla caufec vam decidir explicar a tothom quina és la situació policial i judicial. També vam veure la necessitat de denunciar el paper de l’ajuntament en aquesta persecució que arriba al control de qualsevol entitat que no criminalitza la nostra lluita.
Resum
Fins el darrer dia de l’any, sabíem que un total de 7 persones tenim diverses causes pendents amb actes relacionats contra el pla Caufec, entre delictes o faltes imputats pels mossos d’esquadra i processos administratius promoguts per l’ajuntament. 4 persones estem implicades en 43 dels 52 casos. En dos casos, l’ajuntament s’ha personat com a acusació particular i està pendent de fer-ho en algun altre. Ara coneixem que diverses persones identificades durant l’acció del 8 de novembre aturant les obres del pla caufec estan rebent citacions judicials per desobediència.
DELICTES O FALTES: 47
PENDENTS DE JUDICI: 41
CONDEMNES: 1
ABSOLUCIONS: 5
PROCESSOS ADMINISTRATIUS: 5
PENDENTS DE RESSOLUCIÓ: 0
CONDEMNES: 2
CASOS ARXIVATS: 3
El model de lluita
La gerència municipal, dirigida des de 1991 fins a 2007 per Enric Giner, actual portaveu del govern local, va “negociar” amb la Coordinadora d’AAVV contra el pla Caufec quan el projecte urbanístic ja estava aprovat per la Generalitat. La seva conclusió va ser que cap metre de ciment seria rebaixat. Les maneres per fer-se escoltar a l’ajuntament i a la vegada conscienciar a la població de les nefastes repercussions d’omplir de ciment la muntanya d’Esplugues i tots els seus efectes col·laterals han estat diverses en els darrers 16 anys: des de les més clàssiques (pancartes, fulletons, manifestacions, xerrades, etc.) fins a allò més curiós i imaginatiu (accions directes noviolentes visuals i simbòliques, encadenaments a l’ajuntament i a la seu de la promotora Sacresa, actes al carrer, etc.). La gran majoria d’elles exigien una resposta de l’ajuntament, principalment la paralització del projecte fins que no es resolguessin els processos judicials en contra. Avui dia són tres contenciosos interposats, dos al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i un d’ells que està al Tribunal Suprem a Madrid, despeses per les AAVV que ja superen els 5 milions de pessetes.
El model de repressió
Hem perdut el compte dels centenars de cartells informatius enganxats amb cinta adhesiva que han fet arrencar a funcionaris municipals el mateix dia que es pengen al costat d’altres cartells de diferents entitats. I s’ha tornat a caminar Esplugues per tornar-los a col·locar i els han tret. La repressió s’ha evidenciat no només amb els escorcolls a l’entrada dels plens municipals o arrencant cartells i pancartes. També diferents persones han patit el càstig a la seva consciència: multes per repartir fulls informatius, fer pintades de denuncia o realitzar accions de desobediència; detencions i judicis per coses tant agressives com mullar a un policia local o a l’alcaldessa. Coincidint amb actes amb important repercussió mediàtica, el PSOE sempre s’ha preocupat d’emetre comunicats públics on acusa a la gent opositora de “violenta”, “de ser de fora d’Esplugues” [sic] o “antidemocràtics”, de realitzar “actes vandàlics”, de fer servir “tècniques feixistes” etc.
Tampoc comptem les vegades que l’ajuntament no ha autoritzat la realització d’actes públics, s’ha negat a cedir locals municipals o material del poble com cadires o equips de so o ha ordenat l’ús de la Policia Local per a resoldre conflictes polítics… No és la primera vegada que les Associacions Veïnals oposades al pla Caufec col·loquen una paradeta informativa a la fira comercial Firesplugues i són multades. L’any 2001 van ser 25.000 pessetes, l’any 2007 no ha arribat la multa corresponent però 4 persones van ser identificades amb aquest objectiu punitiu.
La manca de diàleg del govern també és preocupant, però molt més que les paraules es transformin en identificacions policials i els debats polítics es substitueixin per denúncies i compareixences judicials. L’actual estratègia tendeix a imputar penalment als participants de les accions. Totes les persones acusades d’algun o altre delicte no s’han amagat mai i formen part de la població d’Esplugues que denuncia un projecte ple d’irregularitats jurídiques i urbanístiques que cap tribunal de justícia s’ha atrevit a anul·lar encara. De fet només una persona va ser identificada per tal de poder-li atribuir un delicte, la resta de persones són “plenament conegudes”, segons paraules del cap de la comissaria de mossos d’esquadra d’Esplugues.
Una mica d’història i repàs
Un dels primers cops repressius va ser quan dos membres de la Plataforma van ser portats a judici acusats de resistència i atemptat a l’autoritat amb possibles penes de presó en finalitzar una acció a l’Illa Diagonal, seu de l’empresa de la família Sanahuja, el 20 de novembre de 2004. Van ser absolts mesos després. Un membre de la Plataforma va ser multat en una acció on es va obrir i dignificar el solar rebatejat com a parc de Can Oliveres per treure unes tanques del seu lloc. L’avui portaveu del govern local, Enric Giner, deia que la multa podia ser de 90 a 3.000 euros. Una altra persona va ser portada a judici el passat mes de juny per una falta de “desobediència a l’autoritat” com a conseqüència de la primera trobada al carrer de ‘Les majories fan mal’ on el mosso de torn va dir que una reunió de més de 19 persones requeria autorització. La jutgessa la va condemnar a pagar una multa de 480 euros més les despeses del judici, 13 vegades més del que demanava el ministeri fiscal. Si no paga aquesta multa, haurà de complir un mes d’arrest.
Per exemple, les accions contra el pla Caufec emmarcades en la setmana en defensa del territori ‘Està Tot Fatal’ han acabat amb la imputació dels Mossos d’Esquadra de 14 delictes i una falta de danys a cinc persones: 6 acusacions de desordre públic, 4 de resistència, 3 de desobediència i una d’atemptat a l’autoritat. Les accions van consistir en encadenar-se al balcó de l’ajuntament i pujar-se a la teulada del mateix, penjar-se durant 3 dies dels edificis més alts d’Esplugues i regar a l’alcaldessa amb una mica d’aigua.
Ja han declarat algunes persones en relació a aquests fets i s’està a l’espera de la qualificació judicial i de la possible data de judici. Altres persones estan passant per jutjats a recollir citacions, fer declaracions i tràmits previs als previsibles judicis.
Entitats
Aquesta persecució no és només policial i judicial. S’estén als intents de coacció cap a diverses entitats. La recent, però que es repeteix des de fa 3 anys, és la pressió cap al grup Ayllu de la parròquia Santa Gemma de Can Vidalet que organitza la fira solidària de Santa Llúcia des de fa 12 anys. Quan Imma Cano era la regidora de “solidaritat” ja va voler impedir la participació de les AAVV de Finestrelles i La Miranda oposades al pla Caufec a una fira que organitza de manera autònoma Ayllu. Aquest any la nova regidora de “solidaritat”, Maria Bernarda Peláez, ho ha tornat a intentar. Amb el guió ja escrit es va reunir amb els membres del col·lectiu amenaçant amb no deixar material públic per a la realització de la fira. Malauradament, la jove regidora “socialista” confon solidaritat amb submissió al poder. La pressió cap a entitats s’ha vist evident en aquesta darrera Festa Major quan en Giner i el regidor de “cultura” Eduard Sanz van exigir a la colla castellera que la Exiliada, geganta d’Esplugues solidària amb la lluita contra el pla Caufec, marxés de la plaça de la vila durant la diada castellera.
No parlem ja de la infiltració que ha fet el PSOE (i dels intents) a les diferents juntes directives de les Associacions Veïnals oposades al projecte urbanístic (i en general no afins al seu ideari). Han aconseguit desmobilitzar algunes de les més crítiques en qualsevol reivindicació dels darrers anys col·locant gent afí. La pressió és molt subtil i es resumeix en que la majoria d’entitats confonen el legítim dret a la crítica i la llibertat d’expressió amb el legítim dret a rebre subvencions. Amb aquesta confusió interessada, el govern local aconsegueix sotmetre voluntats a canvi d’un local o un conveni favorable.
La policia local
Qui aplicava directament les ordres de l’ajuntament respecte als escorcolls a l’entrada dels plens, les gravacions dels actes, les identificacions, etc. era ni més ni menys que el senyor Kiercheben, ex cap de la policia local, imputat el març de 2007 per un delicte contra la seguretat del transit després de presumptament donar una taxa d’alcoholèmia 4 vegades més alta de la permesa. Aquest home, a part de tenir amenaçats als propietaris de bars i pubs, també va amenaçar a un membre de la Plataforma popular contra el pla Caufec de llençar-lo des de la teulada de l’ajuntament en el transcurs d’una acció reivindicativa el febrer de 2005. Aquest policia, col·locat sense concurs públic pel govern, mentre ha deixat clara la seva permissivitat amb grups feixistes que agredien a joves del poble ha ascendit als agents més afins a les seves idees de mà dura contra les reivindicacions. Els conflictes amb altres agents han augmentat des de que ell és el seu comandament. Segons alguns agents, interromp intervencions i li dóna un caràcter més violent i autoritari a actuacions policials.
L’agent 347, després d’agredir a un membre de la Plataforma Popular contra el pla Caufec i protagonitzar una altra agressió (les dues eren “presumptes” i ara gràcies a la impunitat judicial són “no provades”) va ser ascendit a sergent en funcions i ara altres agents pateixen el seu autoritarisme. Fa 3 anys, el mateix agent va protagonitzar la imputació de dotzenes de pintades amb esprai de caire feixista a dos membres de la Plataforma que van assumir haver fet una sola pintada i sense acabar. Tres anys després i fruit d’un procés administratiu irregular s’han embargat comptes corrents i sous a la feina, malgrat haver demanat fer treballs forçats a la comunitat.
El caporal 431, ascendit també gràcies al senyor Kiercheben, va portar a judici a dos joves d’Esplugues per mullar-lo amb una pistola d’aigua i quan van ser absolts, ha fet un recurs que portarà el cas a l’Audiència Provincial.
Sr. K, 347 i la querella a la revista EntreBastidors
El cap de la policia i l’agent 347 sempre s’han cobert les esquenes en expedients i judicis. L’agent nº347 ha estat absolt de dos acusacions de “presumpta” agressió en el primer semestre de 2006. Primer un jove denuncia una pallissa nocturna i després un altre l’acusa de trencar-li el llavi amb un cop de puny. Aquests fets van ser explicats en la revista local EntreBastidors a l’abril i setembre de 2006, respectivament. La redacció de la revista va assumir plenament la versió d’aquestes dues persones i les va explicar sense fer servir les expressions “presumptament”, “suposadament” o similars.
L’agent de la policia local va ser portat a judici i la jutgessa el va absoldre de les “presumptes” agressions per manca de proves o per les versions contradictòries entre l’acusat i els denunciants. Amb aquestes absolucions a la mà, interposa conjuntament amb l’ajuntament d’Esplugues una querella criminal per calumnies i injuries contra el mateix noi que el denuncia per trencar-li el llavi. Decideixen que ell és “qui actua de fet com a director, editor i redactor” d’EntreBastidors perquè allà s’havia publicat la informació de les “presumptes i suposades” agressions “no provades”. La querella, que segons alguns advocats hauria de ser aprovada pel ple municipal, pot significar una condemna de 2 anys de presó i una important indemnització. Igualment, aprofiten la querella per afirmar sense embuts que des d’aquest mitjà de comunicació “es cau de ple en l’insult i l’amenaça” amb “el clar objectiu” de “desprestigiar” a funcionaris públics i “atemorir-los”.
Els mossos d’esquadra
Des de que han arribat els mossos d’esquadra al poble d’Esplugues, totes les accions reivindicatives i simbòliques per difondre els conflictes han acabat amb denuncies, judicis i multes. Fins i tot, s’ha arribat a pressionar a la presidenta de la comunitat de propietaris de les 3 torres on es van penjar 3 persones durant la setmana ‘Està tot fatal’ per a que denunciés els fets. El canvia policíac ha significat passar a imputar penalment als participants de totes les accions.
Ara els Mossos d’Esquadra, en principi d’ofici però qui sap quantes trucades i reunions hauran tingut amb vés a saber qui, persegueixen a certes persones fins a l’avorriment. Són capaços de fer un informe de la manifestació del 6 d’octubre on arriben a dir coses com:
L’actuació dels mossos ha agafat caires de pressió psicològica quan s’han dedicat en anar a les cases de persones encausades a la nit i uniformats. L’exemple més lleig és quan un dimecres a dos quarts de dotze de la nit, una persona d’Esplugues de Llobregat rep a casa la visita d’una parella d’agents dels Mossos d’Esquadra. Li van comunicar que s’havia de presentar dotze hores després a la comissaria per a prendre-li declaració sense explicar el perquè. Li acaben dient que era la convocant d’una reunió il·legal i que si no ho anava, l’amenaçaven amb detenir-la. El dia següent va decidir no anar a comissaria al mateix temps que unes altres cinc persones rebien similar visita al seu domicili.
Igualment, les vegades que algun mosso havia d’anar a declarar en relació amb alguna denuncia cap a nosaltres, el desplegament policial a les portes dels jutjats ha estat de pel·lícula. Furgons antiavalots amb mossos preparats per a intervenir contra concentracions de no més de 20 o 30 persones o patrulles des de primera hora al voltant de jutjats identificant a les persones que arriben primer.
