|
Sumari 33/01
País Basc, 23/04/2008
La repressió contra el poble basc per part de l'Estat espanyol, i amb una altra mesura , del francés ha sigut una constant als darrers temps. És senzill traçar una línia contínua a les dècades precedents que ens mostre la persitència de la tortura, de les detencions massives i arbitràries, d'una política penitenciària de brutals conseqüències, de suspensó d'associacions, organismes, de tancament de mitjans de comunicació, d'ilegalitzacions de partits i de disciminació total d'una part important de la població en la participació a la vida pública, d'arbitrarietat judicial, de terrorisme d'estat i de brutalitat policial. En definitiva, una situació d'excepció que ha generat un greu escenari de conculcació dels més bàsics drets civils i polítics, escenari que avui en dia se'ns mostra amb total crueltat.
Aquestes circumstàcies han obligats a centenars de ciutadanes i ciutadans a crear un mur de contenció, a enfrontar-se a la repressió i a participar dins diferents plataformes cíviques, associacions de drets humans, organismes activistes, el que s'ha vingut a anomenar el Moviment Pro Amnistia. D'altra banda, la manca d'activació d'eixe sector i de contestació social davant la repressió hauria suposat una acceptació claudicant de la impunitat de les estructures de l'estat. És, per això, que per banda d'aquest Moviment s'han desenvolupat milers d'activitats – conferències. Manifestacions, interpelacions públiques, contactes amb tot tipus d'agents polítics i socials...- per reclamar un escenari de respecte a les condicions democràtiques bàsiques i poder tindre els més elementals drets civils i polítics.
En aquest context neixen fa més de tres dècades les Gestores Pro Amnistia, constituint la major expressió organitzativa de la solidaritat amb repressaliats polítics bascos i de denúncia antirepressiva. Aquest organisme porta a terme un procés en l'any 2001 d'unificació amb Koordinaketa, conformada pels comitès de solidaritat amb els presos polítics de Ipar Euskal Herria, sota administració francesa, procés del qual sorgeix Askatasuna, que engloba així aquesta dinàmica en tot el territori basc. En definitiva una associació que centra el seu camp d'actuació en la promoció i protecció dels drets humans de les víctimes de la repressió, que lluita per l'eradicació de la tortura, per la defensa dels drets dels ciutadans bascos detinguts i empresonats i per la superació de les causes que originen aquesta violència d'estat.
Aquest treball s'ha desenvolupat sempre en la més absoluta legalitat i amb una contínua expressió pública de les seues tasques -rodes de premsa, convocatòries de mobilitzacions, organització de debats, conferències i taules rodones, recopilació d'informació i dades de la repressió així com la seua difusió per mitjà d'informes i publicacions, interlocucions públiques a altres organitzacions socials, partits polítics, sindicats...-. És així que Gestores Pro Amnistia-Askatasuna s'han convertit en referència obligada del moviment popular, amb un acreditat reconeixement social i amb una important capacitat de mobilització i de comunicació amb la societat basca. Es pot dir que aquesta organització està estesa a tots els pobles i barris del País Basc, participant de les seves iniciatives milers de persones.
Operacions policials
Aquest treball i els objectius anteriorment citats van ser criminalitzats i de facto suspesos amb caràcter preventiu després de l'operació policial portada a terme pel jutge d'instrucció del Jutjat Central d'Instrucció Nº 5, Baltasar Garzón. El 31/10/01 es porta a terme per ordre d'aquest jutge una operació, que es va saldar amb la detenció de 12 portaveus i responsables de diferents àrees d'aquest organisme sota l'acusació d'integració en organització terrorista. Juan Mari Olano, el seu coordinador nacional seria detingut setmanes després en Baiona –Ipar Euskal Herria, sota administració francesa- i després d'un llarg procés, extraditat a l'Estat espanyol. Aquests companys i companyes han estat a la presó preventiva sense judici durant el límit màxim que tolera la legislació espanyola per a aquests casos, de quatre anys. La presumpció d'innocència ha rebentat, la condemna s'ha començat a complir abans que es desenvolupe el judici. Seran posats tots ells i elles en llibertat amb altes fiances al maig i juny de 2004.
En el marc d'aquesta operació es desenvolupa des de mitjans de comunicació i responsables polítics una campanya contra l'activitat de lletrats i lletrades que treballen en casos qualificables com “polítics”, amb l'argument que aquests advocats pertanyen al ”front dels macos” –presons– de l'organització armada. Així, la matinada del 30 al 31 d'octubre de 2001, mentre es procedeix a l'entrada i registre de diversos locals i oficines de Gestores Pro Amnistia la policia va procedir a registrar dos despatxos d'advocats, com a tals registrats en el Col·legi d'Advocats de Gipuzkoa i en el Col·legi d'Advocats de Pamplona. És de destacar que el propi Jutge Baltasar Garzón, que es trobava dirigint l'operatiu a Bilbao, va anar personalment advertit d'aquesta circumstància. No obstant això, el jutge va fer cas omís d'aquests advertiments i l'operació va continuar, quedant precintats ambdós despatxos i requisats els ordinadors i altra documentació dels dotze advocats que treballaven en ells.
El magistrat ordenarà posteriorment l'alçament de les mesures contra ambdós despatxos i la devolució del material confiscat, no sense abans duplicar tot el contingut dels ordinadors i material informàtic així com copiar els documents que es van segrestar durant els registres dels despatxos. Això és una flagrant violació dels drets dels advocats al secret professional, així com d'altres garanties que s'han d'observar. L'advocat Julen Arzuaga quedarà subjecte a aquest procediment en raó d'aquest operatiu.
El 05/02/03 es produeix una nova operació policial en contra de cinc persones que exercien de portaveus de *Askatasuna, es registren els seus domicilis així com les seus de l'associació de familiars *Etxerat en les localitats de Bilbo, Hernani i Gasteiz. El 06/02/03 el Jutjat Central d'Instrucció nº 5 dicta resolució ordenant l'acumulació de totes les diligències prèvies a aquest Sumari 33/01.
Aquestes operacions han tingut continuïtat fins al present, amb la nova detenció el 11 de setembre de 2007 de Juan Maria Olano i el 3 d'octubre de 2007 de Ohiana Agirre, també responsable i portaveu de Askatasuna, que posteriorment seran ingressats a la presó per “reiteració en l'actuació pública com representant de Askatasuna”. Olano eixirà en llibertat sota una fiança astronòmica a principis de març de 2008, mentre que Agirre es manté a la presó en vista de noves actuacions obertes pel jutge Baltasar Garzón contra Askatasuna.
Acusació
Amb aquest sumari d'investigació Baltasar Garzón suspèn l'activitat de Gestores pro Amnistia i d'Askatasuna considerant il·lícites des del punt de vista penal la seva labor pública i imputa a les 17 persones a la presó i altres 10 més un delicte de “pertinença a organització armada”.
El magistrat inverteix el procés lògic de la instrucció, és a dir, aconseguir proves i arribar a una conclusió: es prefixa un objectiu -argumentar la pertinença de Gestores a l'estructura d'ETA- i després, per mitjà de retorçades interpretacions i especulacions sense base probatòria racional, construïx una explicació que pretén justificar aquest objectiu prefixat.
Les presumptes actuacions delictives de Gestores serien:
«1.- Exercir el control del col·lectiu de presos d'ETA, enllaçant i comunicant als seus integrants i els seus responsables a través d'alguns advocats del seu bufet.
2.-Garantir la cohesió interna i la submissió a la disciplina orgànica d'aquest col·lectiu a l'organització, evitant qualsevol iniciativa individual en l'evolució penitenciària i anul·lant, de fet qualsevol possibilitat de dissensió o ruptura-
3.- Cooperar i finançar en el sosteniment dels presos i els refugiats fugits d'ETA.
4.- Coordinar i impulsar les formes de lluita complementàries a les d'ETA en suport a les mobilitzacions del col·lectiu de presos.
5.- Recaptar dades transcendentals per a la seguretat interna d'ETA, extraient-los dels procediments penals en els quals els membres es troben imputats, a través d'algun dels advocats del seu bufet, excedint amb escreix el dret a la defensa, com es concretarà en aquesta causa.
6.- Assenyalar als quals consideren responsables de la situació i condicions dels presos d'ETA, convertint-los en possibles objectius d'aquesta organització; o de les persones i institucions que no secunden les mobilitzacions convocades en suport o solidaritat amb les desenvolupades pels presos d'ETA.
7.- Aprofitar la sensibilitat que suscita la presumpta vulneració dels drets dels presos d'ETA per a realitzar captacions que regeneren l'estructura operativa d'aquesta.
8.- Posada en pràctica i desenvolupament del denominat Projecto *Alde *hemendik/fora d'aquí.
9.- Coordinar i dirigir les denominades “lluites I i X” o Kale borroka (lluita urbana) i les “jornades de lluita” que es desenvolupen en suport de membres d'ETA o per la defunció d'aquests o altres circumstàncies més o menys aleatòries.
10.- La iniciativa i decisió que el col·lectiu de presos d'ETA iniciï una campanya de vaga de fam un “txapeo” o tancament en cel·les.
11.- Edita la revista ZOHARDIA dirigida per Mikel Korta Carrión, processat en el Sumari 18/98 per la seva integració en ETA-Ekin.
Totes aquestes activitats les complix Gestores, sota el control i adreça d'ETA-KAS i ETA-Ekin, realitzant-les mitjançant la corresponent instrumentalizació que desenvolupen els detinguts i altres imputats».
En els punts següents el sumari fa un repàs de cadascun dels detinguts per a adjudicar-li major responsabilitat en un o en un altre dels punts anteriorment assenyalats i per intentar justificar la seva presumpta activitat “criminal”, si bé no es concreta i menys encara individualitza que fets delictius han participat. Entre els elements d'imputació reflectits en l'acte d'acusació estaria l'haver pertangut en el passat a altres organitzacions socials, juvenils o estudiantils, estar vinculat sentimentalment a presos o refugiats polítics bascos, la participació en actes d'homenatge a presos, elaboració de campanyes, convocatòria de mobilitzacions, assistència a reunions, desenvolupament de projectes de l'organisme... Activitats que en qualsevol cas eren les públicament desenvolupades per l'organisme i que de cap manera podrien ser considerades constitutives de delicte, com demostra el fet que mai hagin estat acusats d'altres delictes menors com el d'apologia o enaltiment.
En el cas d'altres activitats, que sí presentarien un caràcter delictiu i apunten cap a l'acusació de pertinença a organització armada, succeïx que l'acusació no pot aportar cap element real de incriminació, evidències racionals de criminalitat, cap referència a danys realitzats contra cap bé jurídic protegit per la legislació penal. Novament, són acusacions genèriques, amb títol d'imputació col·lectiu que s'enfronten a la taxativitat i concreció que ha de regir l'acusació penal.
Conclusions
Davant aquesta acusació i en aquestes circumstàncies el dia 21 d'abril es donarà obertura al judici oral contra aquests 27 companys i companyes del moviment per amnistia amb una petició per part del ministeri fiscal de 10 anys de presó.
Davant aquests fets volem remarcar que la participació d'aquestes persones en diferents àmbits i organismes de l'ampli Moviment Pro Amnistia sempre ha estat de caràcter públic i transparent. La connexió d'aquesta activitat social i l'acció armada d'ETA és absolutament improcedent i sotmesa a argumentacions i interpretacions sense sustento fàctic ni racional algun. Som conscients, no obstant això, que aquesta aplicació extensiva de tipus antiterroristes a actuacions públiques i transparents té ja un llarg recorregut en la justícia espanyola, després de la sentència emesa pel tribunal Suprem en el cas Haika-Segi i la posterior de l'Audiència Nacional referent al sumari 18/98, la qual cosa no fa sinó agreujar la posició d'aquests companys i companyes davant el judici.
Aquest procés és simplement una cortina de fum que pretén desacreditar una organització social i criminalitzar la labor de denúncia de la vulneració dels drets dels presos, refugiats i deportats bascos i evitar les expressions socials de solidaritat amb aquest col·lectiu. L'empresonament preventiu de quatre anys per a 13 d'aquestes persones, la llibertat sota fiances milionàries, la suspensió d'activitats d'aquest moviment ha generat la violació absoluta de la llibertat d'expressió i dels drets d'associació i de manifestació pacífica, ja que les mobilitzacions i manifestacions convocades per aquest moviment han resultat prohibides judicialment, suspeses administrativament i violentament atacades per les Forces de Seguretat de l'Estat.
Aquest judici constituïx a més una fita més per a criminalitzar sense fonaments legals la solidaritat amb els presos i preses polítiques, l'oposició a la repressió i la violència d'estat, l'actuació de defensa dels drets humans. Els estats, encabotats a mantenir l'estratègia de la repressió contra sectors cada vegada més amplis d'aquest poble, precisen de majors nivells d'impunitat.
L'actuació de l'Audiència Nacional com instrument d'aplicació de la legislació especial antiterrorista, exemple evident de la “legislació de l'enemic” ens mostra la impossibilitat de rebre tutela judicial efectiva davant aquest tribunal d'excepció. Más encara, tenint en compte els precedents anteriorment esmentats, vam considerar que la vista oral suposarà simplement una escenificació sense continguts per a adjudicar una sentència política redactada per endavant. No esperem doncs, justícia d'aquest tribunal. Si per contra, una oportunitat d'explicar a la societat basca i internacional el que som i pel que hem lluitat.
Aquest tipus d'actuacions polític-judicials ens allunyen més encara dels objectius compartits amb la societat basca de finalització de la repressió i de resolució definitiva del conflicte basc
|
