Per la independè ncia i la revolució , encenem la flama de la revolta! Països Catalans, 11/09/2008 L’11 de setembre, diada del Principat, commemorem la caiguda de Barcelona a mans borbòniques. Aquesta derrota significava gairebé la culminació de l’ocupació espanyola dels Països Catalans, que, malauradament, encara dura. La Guerra de Successió i l’ocupació de la nostra terra van comportar, aleshores, la mort de milers de persones, bombardejos i cremes de ciutats. Avui dia, i sota una suposada democràcia, l’ocupació continua comportant repressió i persecució quan ens enfrontem amb l’Estat i n’ataquem els símbols. En els darrers temps hem patit la detenció de dos independentistes per canviar la bandera espanyola per una estelada al castell de Montjuïc, els judicis a Madrid, les elevadíssimes multes i els embargaments als companys que van cremar fotografies del rei i fins i tot la presó per al Franki de Terrassa per, suposadament, haver estripat una estanquera.
Que els símbols i les
institucions dels Estats siguin intocables, però, no és cap casualitat:
els estats ocupants necessiten aquests elements per crear-se una
identitat pròpia i imposar-la als pobles que oprimeixen. Els cal
aquesta identitat artificial per crear adhesió i legitimar així la seua
funció de dominació i opressió. Perquè no hem d’oblidar que
els Estats espanyol i francès són els principals sustents d’un sistema
polític i econòmic imposat. Un sistema polític que divideix el nostre
territori en dos estats, que ens aboca al pou sense sortida de
l’autonomisme i que ens nega el dret a l’autodeterminació com a mitjà
per a decidir com ens volem organitzar com a poble; un sistema econòmic
basat en l’explotació de la majoria per a assegurar el màxim benefici
per a uns pocs, i que ens imposa una funció clara dins del seu
entramat: ser un paradís de serveis per a la resta d’Europa. Amb totes
les conseqüències que d’això es deriven: terciarització de la nostra
economia i treballs precaris i estacionaris i únicament en el sector
serveis, especulació, destrucció del territori i inaccessibilitat a un
habitatge digne per al jovent...
Cal
tenir ben clar, doncs, que la destrucció dels Estats capitalistes
espanyol i francès és una premissa bàsica per a l’alliberament popular
als Països Catalans, i que és necessari que totes les lluites, ja
siguin en defensa de la terra o de la llengua catalana, per
l’alliberament sexual o per la llibertat d’expressió esdevinguin
antagòniques amb els estats ocupants i obrin noves esquerdes als seus
murs. Cal que encenguem la flama de la revolta i la fem arribar de
Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, per seguir avançant, entre totes i
des d’avui mateix, en la construcció d’uns Països Catalans lliures,
sense classes socials ni cap tipus de discriminació.
Per
la independència i la revolució, el combat maulet continua!
Visca la terra!
Maulets,
el jovent independentista i revolucionari
Països
Catalans, 11 de setembre de 2008
L’11 de setembre, diada del Principat, commemorem la caiguda de Barcelona a mans borbòniques. Aquesta derrota significava gairebé la culminació de l’ocupació espanyola dels Països Catalans, que, malauradament, encara dura. La Guerra de Successió i l’ocupació de la nostra terra van comportar, aleshores, la mort de milers de persones, bombardejos i cremes de ciutats. Avui dia, i sota una suposada democràcia, l’ocupació continua comportant repressió i persecució quan ens enfrontem amb l’Estat i n’ataquem els símbols. En els darrers temps hem patit la detenció de dos independentistes per canviar la bandera espanyola per una estelada al castell de Montjuïc, els judicis a Madrid, les elevadíssimes multes i els embargaments als companys que van cremar fotografies del rei i fins i tot la presó per al Franki de Terrassa per, suposadament, haver estripat una estanquera. 
