Parlament de Maulets l'11 de setembre al Passeig del Born Barcelonès, 23/09/2008 Més
de 300 anys d’ocupació hispano francesa i d’intents de
submissió no
han pogut acabar amb la nostra revolta contra l’invasor. Una revolta
arrelada en el més profund de la nostra terra, des de fa més de tres
segles, per posar fi a l’ocupació i a la repressió de l’Estat Espanyol
i de l’Estat Francès. Una
ocupació basada en porres i tortures i en
centrals nuclears, que convertiran les nostres contrades en boscos de
ferralla.
Volem deixar molt clar al
senyor Montilla i als seus
vassalls espanyolistes, als especuladors de terra, aigua i boscos – com
els senyors de REE, Agbar o Ferrovial – que país no està en venda i que
el poble català mai no acceptarà una agressió més al seu territori.
Als
PPCC n’estem farts d’aguantar la vostra prepotència, la vostra
arrogància i el vostre menyspreu cap el nostre poble i la nostra terra.
El nostre jovent combatrà amb força, ràbia i contundència l’ocupant,
com feren els herois de Barcelona aquelles tretze mesos de setge brutal
contra la població civil catalana – a hores d’ara, ja són més d’un els
historiadors que gosen afirmar l’intent planificat d’ocupació i
genocidi cultural i humà contra els catalans -.
Volem retre
homenatge a tots els patriotes que de totes les contrades
i punts de la
nostra geografia vingueren a Barcelona per salvar la nació de les mans
borbòniques. En especial a aquelles dones que, quan tingueren
l’oportunitat de fugir de la ciutat, decidiren restar-hi dignament de
bracet dels seus companys, germans i fills i combatre a ultrança pel
futur de la seva terra, cultura i llengua – malgrat això signifiqués
morir amb el pedrenyal a la mà - . Elles són avui el millor exemple de
resistència i dignitat. L’homenatge s’adreça, també, a tots els joves,
nois i noies, de Barcelona que moriren sota les bombes del maleït Felip
de Borbó i que avui són exemples de dignitat i del preu que ens han fet
pagar per ser catalans.
Per aquests motius no
entenem com els
senyors i senyores del govern català, que diuen ser catalanistes
d’esquerres i, alguns d’ells, fins i tot s’atreveixen a anomenar-se
independentistes, després de posar un ram de flors a
Rafael de Casanova
– defensor a ultrança, sí, sí, a ultrança de Barcelona – deixen sortir
els seus ramats de policies a detenir, torturar i empresonar el jovent
independentista i combatiu d’aquest país: Franki, companys
de Torà,
Enric i Jaume, Jona, ... no esteu sols, el poble està amb vosaltres!
Ja
no hi ha marxa enrera, l’autonomisme no serveix per retornar la terra
al pagès ni el peix al pescador, el futur d’aquesta nació
passa
únicament per la reunificació, la independència i el socialisme. Un
socialisme que parteixi de la nostra realitat local i nacional i que
ens permeti, així, avançar cap a uns Països Catalans lliures.
No
ens calen millors finançaments, ni millors encaixos a Espanya o França,
l’únic que ens cal és trencar amb l’Estat i caminar cap a un futur
lliure de feixismes camuflats amb pell de xai, com els del
senyor
Zapatero que, després de prometre pluralitat i talante, nega el
dret
del poble català a participar en un mundial esportiu; quan els Països
Catalans són una nació més gran que la mateixa Dinamarca, Estònia o
Irlanda i té més de 1000 anys d’història, la qual es pretén amagar.
Però ells encara no han entès que no ens doblegaran. Si no ho han pogut
300 anys de repressió, prohibicions i tortures, res podran fer més
presons, més multes i més cops de porra. Hem decidit caminar lliures i
ja res no ho podrà canviar. Com deien els generals de la coronela de
Barcelona, "ningú no és imprescindible, però tots som necessaris”.
Aquest
era el somni que notaris, estudiants, fusters, freners i la resta de
gremis i treballadors de Barcelona tenien al cap, el d’expulsar els
invasors i construir una societat realment lliure. I aquí és on
nosaltres posarem el punt de mira: acabar
amb la marginalitat i incidir
en la societat directament, formant-ne part, treballant amb les
associacions de veïns i agrupacions juvenils i despertar l’esperit
combatiu històric del nostre poble. Llavors ja no tindrem aturador.
El
1714 penjaven draps negres dels baluards de Santa Clara, el Portal Nou
i Jonqueres, com també a Cardona i a Sort, amb una frase escrita que
avui reafirmem i seguim fent lema de la nostra voluntat a ultrança:
VIUREM LLIURES O MORIREM. Aquesta és la nostra determinació.
Mai
oblidarem els patriotes que ens han guiat i ens guien en el camí de la
llibertat; parlem de Xirinachs, de Guillem Agulló, Gustau Muñoz, Martí
Marcó i la resta de patriotes que han fet de la vida un projecte
transformador.
Avui, 11 de setembre de
2008, recordem amb orgull
les gestes heroiques dels nostres avantpassats: la lluita dels màrtirs
de 1714, així com la dels nostres avis - 30.000 joves
catalans, que
avui fa 70 anys combatien, cos a cos, a la Terra Alta per aturar el
feixisme - i demostrem, una vegada més, que la nostra voluntat no és
només de resistència sinó de victòria com a nació i com a poble.
Ànims, jovent! Voluntat,
dignitat i compromís! Reunificació, independència i socialisme!
